De vegades, els que venim d’indrets perennes no entenem allò que caduca, els adéus, els bluffs, la terra tova, el ‘game over’ dels instants finals. Per aquesta raó, el cançoner de Miss Carrussel no podia concloure en el recull d’històries d’Els patis interiors (Sones 2010), un disc de debut que pessigava records d’una escenografia íntima i domèstica dels anys d’urgència. El temps passa massa depressa i des del graó més alt de l’escala s’agraeix pensar el món amb calma, mentre bressolen els vents i el grau del potser sí. Allà on calen poc més que voluntat i avets, pianos de veu greu, ciutats de carrers sense fi, frases ben dites i aquell sol que mai es pon a la platja d’ombres llargues. Aquí, on tanmateix, si tu em somrius, tot m’estarà bé.
Amb la consciència dels precipicis i la dispersa sort dels temps que corren, Totes les coses perennes (Sones 2012) no és res més que una cerca optimista, mentre tomben les bitlles dels dies, dels millors espais on quedar-se a viure: Tot sovint entre les músiques que són per sempre.
L'EP s'edita el 19 de març en format vinil 10". Ja és en prevenda a la botiga online.
Amb la consciència dels precipicis i la dispersa sort dels temps que corren, Totes les coses perennes (Sones 2012) no és res més que una cerca optimista, mentre tomben les bitlles dels dies, dels millors espais on quedar-se a viure: Tot sovint entre les músiques que són per sempre.
L'EP s'edita el 19 de març en format vinil 10". Ja és en prevenda a la botiga online.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada