dijous, 22 de maig de 2014

Coneix... Xavi Alías

L’amor val la pena. Sempre. Tantes grans cançons no poden estar equivocades, veritat? El cantautor Xavi Alías dispara encara més enllà i canta convençut que “l’amor no treu la gana. Més aviat en dóna més.” Aquest podria ser un dels molts versos-espelmes que el músic català hapenjat al voltant del seu magnètic debut, “La set de la balena”, primera referència del segell barceloní Escafandra. Flames enllaçades per un vent de brunzit màgic, encantat, intens en la seva manera d’aixoplugar dotze cançons que ens presenten a un vocalista càlid i a un lletrista imaginatiu. “Jo sóc la fàbula anterior a tot desastre”, afirma a “20.000 Llegües”. I, de ben segur, en algun racó del conte, potser el gran escriptor francès Jules Verne li dibuixa un somriure de complicitat. El mateix que l’oient deixa anar quan pica a la porta de l’artefacte que comanda el capità Alías. Aquí, com passa sempre amb els creadors amb un cançoner personal, Xavi Alías ens proposa un pacte i nosaltres accedim a enfilar-nos per la finestra i descansar la mirada dins del paisatge: sentides, poètiques i també reals aclucades d’ull al voltant de les relacions amoroses, però des de diferents posicions i amb fugues cap a retrats tan delicats com el d’un singular “Nen robot” o d’uns monstres que canten sota del llit (“Canten els monstres”). Un remolí que suma pop, rock i tints de suau i dolça psicodèlia, amb el fidel recolzament del productor, músic i tècnic Ferran Resines (el 50% dels estudis Caballo Grande, abans coneguts com Taxman)És inevitable, llavors, assentir amb el cap i trobar-se reflectit en molts dels paratges que Xavi Alías ens descriu, enfundat amb l’ escafandra d’un explorador singular. Però amb la certesa que els assumptes del cor provoquen les bombolles més properes:”amor, després de tant dolor m’he decidit: vull estar amb tu. Ja sé que som molt diferents, però sota l’aigua tots ens ofeguem”. (“L’ofegat més bell del món”).
Dimas Rodríguez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada