«Good Laboratory Practices, tercer episodi de la seua persistent i insòlita recerca, sembla haver-los portat al nucli dur d’aquesta gramàtica, la sala de màquines del llenguatge on es troben els aparells codificadors. I ho han aconseguit definint, en primer lloc, una metodologia de treball rigorosa inspirada en els fonaments filosòfics de la Ciència contemporània i posant-la després en pràctica en aqueix think tank artístic que ha resultat ser el Taller d’Interpretacions Intempestives, on s’han dedicat a experimentar sense prejudicis, explorar els seus límits i convertir el discurs en cançons.
És en aquesta darrera fase, el de la pura creació musical, on s’evidencia l’èxit del procés: les cançons s’emancipen ràpidament de mètode i filosofia i esdevenen ens autònoms, càpsules expressives que no necessiten cap explicació addicional per torbar-nos amb la seua bellesa una mica introvertida i taciturna, ensenyorides d’un paisatge sonor perfilat amb llunyanes pulsacions de jota, seguidilla o fandango i traces de pop sedós que completen subtils textures electròniques.
El físic Werner Heisenberg, un dels noms referenciats al treball, reflexionava sobre les derivacions cognitives que comportava el seu Principi d’Indeterminació tot adduint que, després d’aprofundir en el coneixement de la naturalesa del món físic, la resposta obtinguda es girava sobre nosaltres per establir les limitacions de la nostra pròpia capacitat de coneixement —talment com un vaixell tan carregat d’estris i d’aparells de navegació que la seua brúixola deixava d’apuntar al nord per apuntar directament al vaixell. Tinc la sensació que amb Good Laboratory Practices ocorre una mica el mateix: la intensa investigació en el llenguatge musical tradicional ha portat Sitja a descobrir el seu propi llenguatge. Ara només els resta seguir utilitzant-lo amb la dicció fluïda i fascinant amb què s’han començat a expressar ací».
Josep Vicent Frechina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada