La revista Saó brinda per la música en valencià

La revista Saó, degana de les publicacions periòdiques en valencià, ha volgut, en el seu darrer número, brindar pel gran moment que travessa la música valenciana en la llengua del país. Cantar en valencià ja no és sinònim restrictiu de “cançó protesta”. I és que no és cap secret que el boom de gèneres, grups, estils i festivals dels últims anys ha retornar la salut i la diversitat a la llengua. El monogràfic de la revista, coordinat pel periodista Vicent Xavier Contrí i titulat molt adientment “La normalitat” de la música en valencià, dedica quatre articles i una entrevista a copsar l’estat actual de la qüestió. 

El mateix Contrí és l’encarregat, juntament amb Vicent Torrent, Carla González i Rafa Xambó, d’analitzar la realitat d’un món que no coneix el pessimisme. I ho fa des de perspectives diverses. Torrent, per exemple, proposa “L’evolució de la música en valencià”, un article en què el musicòleg repassa la trajectòria canviant d’aquesta, focalitzat en la cançó, la història de la qual, diu “és la d’un moviment pendular progressiu que ha tingut pujades i baixades, i que després de cada baixada ha tornat a pujar a un nivell més alt”. Més endavant, el periodista Vicent Xavier Contrí dissecciona els últims anys, els de la “propagació”: més músics i millors preparats, més gèneres i més diversitat. Per a Contrí, resta clar que “gaudim de la generació de músics millor preparada”, però que encara “fan falta espais per a tocar i mitjans per a sonar”.

Precisament de mitjans i plataformes parla el sociòleg Rafa Xambó a “El renaixement de la música en valencià”, del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Va­lencià (COM), creat el 2005, fins la desapareguda RTVV. Instruments de visibilització, que, en el cas de RTVV, permetien que “per primera vegada des d’una emissora pública” es difonguera “amb total normalitat música en valencià de manera continuada”. Però la música també és economia, per això, la periodista Carla González analitza el sector en “Una indústria musical que rema contracorrent”. Per a González, “la crisi de la indústria discogràfica no ha afectat la creativitat ni l’activitat musical”.

Finalment, el monogràfic es completa amb un plat fort, l’entrevista coral que proposen Teresa Ciges i Amàlia Garrigós, en què conversen alguns dels artistes valencians de referència: Feliu Ventura, Senior, Eva Dénia, Orxata, Novembre elèctric i Sitja. Tot plegat, un volum imprescindible per als amants de la música en general, i per als que volen una música en valencià de qualitat, de gèneres diversos i amb salut de ferro.