La banda alcoiana Arthur Caravan ja es troba a la carretera presentant el seu segon disc, Atles enharmònic, un treball que ha comptat amb un ampli suport de seguidors que, mitjançant l'ajuda amb centenars de donacions econòmiques, han permès que el àlbum pogués gravar-se i produir-se. La intensitat musical, el dramatisme i l'angúnia poètica, a més del substrat líric, tornen a ser la carta de presentació d'una banda brillant.
Així, els valencians estaran hui dissabte a la Sala Music Hall de Barcelona. Més tard, el 18 actuaran a la Sala Matisse de València, dins la festa Discos Oldies. A diferència del primer disc, la mescla ha passat pels estudis Rockaway de Castelló, mentre que la masterització ha corregut a càrrec de Chicago Mastering Service, amb el prestigiós Jason Ward al front, tot un artista del màster que ha deixat empremta en grups com Fugazi, Lambchop o Arcade Fire. Fruit d'aquesta feina, Atles enharmònic és farcit de cançons més contundents i rockeres que l'àlbum de debut. Més guitarres, més potència i més brillantor.
"D'aquesta evolució sonora procedeix el propi nom del disc: Atles enharmònic. Una ciutat no és la mateixa ciutat si s'arriba a ella a peu o en avió. Un cim no és el mateix cim si s'atansa escalant o amb globus. El món del jove nihilista no és el mateix món que el del director d'una gran corporació. Però Alcoi és Alcoi, el Montcabrer és el Montcabrer, i el món és un desastre. Enharmonia és precisament això: dues notes musicals són les mateixes, però són diferents segons el context i la forma en què s'arriba a interpretar-les", explica el grup.
Carles Senso (Levante-EMV)
Així, els valencians estaran hui dissabte a la Sala Music Hall de Barcelona. Més tard, el 18 actuaran a la Sala Matisse de València, dins la festa Discos Oldies. A diferència del primer disc, la mescla ha passat pels estudis Rockaway de Castelló, mentre que la masterització ha corregut a càrrec de Chicago Mastering Service, amb el prestigiós Jason Ward al front, tot un artista del màster que ha deixat empremta en grups com Fugazi, Lambchop o Arcade Fire. Fruit d'aquesta feina, Atles enharmònic és farcit de cançons més contundents i rockeres que l'àlbum de debut. Més guitarres, més potència i més brillantor.
"D'aquesta evolució sonora procedeix el propi nom del disc: Atles enharmònic. Una ciutat no és la mateixa ciutat si s'arriba a ella a peu o en avió. Un cim no és el mateix cim si s'atansa escalant o amb globus. El món del jove nihilista no és el mateix món que el del director d'una gran corporació. Però Alcoi és Alcoi, el Montcabrer és el Montcabrer, i el món és un desastre. Enharmonia és precisament això: dues notes musicals són les mateixes, però són diferents segons el context i la forma en què s'arriba a interpretar-les", explica el grup.
Carles Senso (Levante-EMV)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada