dijous, 20 de gener de 2011

Mishima i Òscar Briz, destacats de 2010 per als lectors d'Indiecat


Dos han sigut els protagonistes de l’any passat per als lectors i lectores d'Indiecat. Per una part, Mishima a un “Ordre i Aventura” que ha superat les barreres lingüístiques per amassar elogis de tots els territoris estatals. El treball dels catalans ha sigut considerat pels mitjans de comunicació especialitzats com un dels millors cedés no només en llengua catalana. Pels usuaris d’aquest blog és, simplement, el més destacat de l’any i un dels àlbums que recordarem quan ens fem grans. Suposa la consolidació d’un grup amb una carrera envejable. David Carabén segueix barrejant aquest gust pel costumbrisme i pels sentiments que sempre ha sabut plasmar tan bé en gairebé totes les seves composicions.  El àlbum corre entre el preciosisme i la delicadesa de les melodies, els arranjaments i els cors (‘Una cara bonica’, ‘A arribar la tardor’, ‘Deixa’m creure’); la força de la percussió (‘Tot torna a començar’) i fins i tot coqueteja amb la distorsió (‘Només era una part de la teva’, ‘Tornaràs a tremolar’). És de fet aquesta última la que podria considerar-se com un dels millors temes de l'àlbum, especialment per la seva lletra.

“Si no ha hi res etern / ni la resaca de dia / ni la botella de nit / els somriures forçats / els sanglots fingits / són com paraules al vent / malentensos passats / que arreglaràs qui sap quan / tornaràs a sentir / tornaràs a plorar / tornaràs a beure / tornaràs a viure / tornaràs a tremolar”

El segon protagonista de l’any arriba de terres valencianes, exactament de la comarca de la Ribera, de l’Alcúdia. És Òscar Briz, un cantautor que ha aconseguit la maduresa més absoluta amb el seu darrer pas per l’estudi de gravació. “L’estiu” és una autèntica obra d’art, una meravella que situa un abans i un després en quan a la cançó feta des del País Valencià. Els vint anys d’experiència pels corredors del rock s’han reflexat a la perfecció en un disc nu en el que el valencià tira d’arrels folk per fer el millor disc de la seua carrera. Sabor mediterrani que, tanmateix, recorda la candidesa de grans veus de la història com Nick Drake o Elliott Smith. Als creadors d’aquest portal els encandila dues cançons com són “Llavor voladora” i “Carolina dins d’un pou”. Quan escoltes (i també sents) “L’estiu” d’Òscar Briz el rajos del sol comencen a fer-se un lloc entre els núvols d’aquest hivern.

"Si veus algú que estimes / intentant el salt mortal / ballant sobre la corda fluixa / Sense casc ni pal / Entén que cap camí es queda per trepitjar / que som poc més que fulles / que el vent fa arrossegar".
Altres discos de 2010 que han destacats els usuaris i usuàries de Indiecat han sigut: "A la panxa del bou" de La Troba Kung-Fu, "Al marge d'un camí" de Sanjosex i "Vol i dol" de El Petit de Cal Eril.
Gràcies a tots/es per participar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada