El quintet alcoià Arthur Caravan presentarà el proper 8 d’octubre al Teatre Principal d’Alcoi el seu segon treball discogràfic, que porta per títol ‘Atles enharmònic’. El grup ofereix un segon disc molt esperat pels seus seguidors, després de les excel·lents crítiques i els reconeixements que van rebre pel seu àlbum de debut, que va veure la llum a principis de 2009.
Algunes de les cançons del nou disc han estat ja estrenades en directe, a algun dels nombrosos concerts que els darrers mesos han estat oferint a diverses localitats del nostre àmbit lingüístic. Altres són totalment inèdites i mai han estat escoltades abans ni interpretades davant el públic. Fins i tot, el quintet ha complementat el nou àlbum amb dos temes extra, dues cançons noves que seran obsequiades a alguns dels ‘mecenes’ que el passat estiu van fer les seues aportacions al projecte de crowdfunding amb què el grup alcoià va aconseguir els fons per mesclar, masteritzar i fabricar el disc, una vegada que les cançons havien sigut ja gravades.
'La flexió verbal' és un tema composat ex professo per a la Nit d’Escola Valenciana celebrada el passat mes de març a Alcoi. Constitueix tot un homenatge a Enric Valor, en usar a la seua lletra només formes verbals dels verbs de la 'Taula de verbs model' de l'obra de referència del mestre de Castalla. La creació de la cançó parteix del repte autoimposat d'utilitzar només aquestos 102 models de flexió, que semblen molts, però no en són tants per a triar donades les peculiaritats de cadascun. Sense utilitzar cap article, pronom o qualsevol altre tipus de connector, la lletra rememora una història de superació i lluita de classes en la que la llum del coneixement i la raó s'imposen a la ignorància per a alliberar als protagonistes d'una vida de subordinació i desesperança.
‘Khorosho’, per la seua banda, és el tema final de la B.S.O del curtmetratge que porta el mateix títol. La peça instrumental envolta l'aura de fum de l'escena final, on el protagonistes (Beka Kavtaradze i Andro Sarishvili) exorcitzen els seu mals amb l'ajuda del vodka i el tabac. Cap dels dos ha pogut perdonar-se a si mateix, però decideixen perdonar-se l'un a l'altre. El film, escrit per Luís Moya i el propi director Miguel Àngel Jimenez, es va realitzar a Georgia (2010), després de l'èxit obtingut amb 'Ori' (2009) al festival de San Sebastián. A més del tema principal, la resta de la totalitat de la música que ambienta la cinta està firmada pels Arthur Caravan i gravada durant una nevada a Alcoi. El curt ha guanyat el 1er Festival Internacional de curtmetratges 'Art Kurtz Festival' (a Montolieu, França), el premi al millor curt estatal al 'Festival Cortada' (Vitoria) i al millor curt internacional al festival internacional argentí 'Uncipar'.
'La flexió verbal' és un tema composat ex professo per a la Nit d’Escola Valenciana celebrada el passat mes de març a Alcoi. Constitueix tot un homenatge a Enric Valor, en usar a la seua lletra només formes verbals dels verbs de la 'Taula de verbs model' de l'obra de referència del mestre de Castalla. La creació de la cançó parteix del repte autoimposat d'utilitzar només aquestos 102 models de flexió, que semblen molts, però no en són tants per a triar donades les peculiaritats de cadascun. Sense utilitzar cap article, pronom o qualsevol altre tipus de connector, la lletra rememora una història de superació i lluita de classes en la que la llum del coneixement i la raó s'imposen a la ignorància per a alliberar als protagonistes d'una vida de subordinació i desesperança.
‘Khorosho’, per la seua banda, és el tema final de la B.S.O del curtmetratge que porta el mateix títol. La peça instrumental envolta l'aura de fum de l'escena final, on el protagonistes (Beka Kavtaradze i Andro Sarishvili) exorcitzen els seu mals amb l'ajuda del vodka i el tabac. Cap dels dos ha pogut perdonar-se a si mateix, però decideixen perdonar-se l'un a l'altre. El film, escrit per Luís Moya i el propi director Miguel Àngel Jimenez, es va realitzar a Georgia (2010), després de l'èxit obtingut amb 'Ori' (2009) al festival de San Sebastián. A més del tema principal, la resta de la totalitat de la música que ambienta la cinta està firmada pels Arthur Caravan i gravada durant una nevada a Alcoi. El curt ha guanyat el 1er Festival Internacional de curtmetratges 'Art Kurtz Festival' (a Montolieu, França), el premi al millor curt estatal al 'Festival Cortada' (Vitoria) i al millor curt internacional al festival internacional argentí 'Uncipar'.
Tal com van acordar amb aquells col·laboradors que durant el projecte de micromecenatge van aportar determinades quantitats de diners com a finançament del disc, seran ells els qui rebran abans que es pose a la venda el disc sencer: la propera setmana serà distribuït en format digital mitjançant un sistema de codis personals i exclusius que rebran aquells que, a través de la plataforma Verkami, van participar en aquesta acció de finançament compartit. Aquests codis podran ser utilitzats per a descarregar-se l'àlbum als seus ordinadors. A partir d’ahí, el 8 d’octubre eixirà a la venda el disc, que podrà ser adquirit en determinats establiments arreu de la geografia valenciana i catalana, i també sol·licitant-lo a través de la pàgina web www.arthurcaravan.com. Cal assenyalar que, una vegada més, Arthur Caravan posarà la seua obra a l’abast del públic, per a la seua descàrrega i circulació gratuïta. No de bades és una de les bandes senyeres dins el panorama valencià en l’àmbit de les llicències Creative Commons i del Copyleft.
Com és Atles Enharmònic?
Una vegada més, Arthur Caravan ha optat per l’autoproducció i el treball casolà: la gravació ha estat realitzada, de nou, als propis domicilis dels músics. L’estiu passat, fins i tot, el grup es va tancar en un estudi durant unes setmanes per a la gravació del disc, però els resultats obtinguts no van satisfer els músics, i van tornar a la fórmula do it yourself, portant a terme de nou un projecte autogravat i autoeditat. En canvi, i a diferència del primer disc, cal dir que la mescla ha passat pels estudis Rockaway de Castelló de la Plana, mentre que la masterització ha corregut a càrrec de Chicago Mastering Service, amb el prestigiós Jason Ward al front, tot un artista del màster que ha deixat emprenta en grups com Fugazi, Lambchop o Arcade Fire.Fruit d’aquesta feina, ‘Atles enharmònic’ és farcit de cançons més contundents i rockeres que l’àlbum de debut d’Arthur Caravan. Més guitarres, més potència i més brillantor, sense deixar de banda la intensitat de les melodies i el lirisme que caracteritza el quintet.
Com és Atles Enharmònic?
Una vegada més, Arthur Caravan ha optat per l’autoproducció i el treball casolà: la gravació ha estat realitzada, de nou, als propis domicilis dels músics. L’estiu passat, fins i tot, el grup es va tancar en un estudi durant unes setmanes per a la gravació del disc, però els resultats obtinguts no van satisfer els músics, i van tornar a la fórmula do it yourself, portant a terme de nou un projecte autogravat i autoeditat. En canvi, i a diferència del primer disc, cal dir que la mescla ha passat pels estudis Rockaway de Castelló de la Plana, mentre que la masterització ha corregut a càrrec de Chicago Mastering Service, amb el prestigiós Jason Ward al front, tot un artista del màster que ha deixat emprenta en grups com Fugazi, Lambchop o Arcade Fire.Fruit d’aquesta feina, ‘Atles enharmònic’ és farcit de cançons més contundents i rockeres que l’àlbum de debut d’Arthur Caravan. Més guitarres, més potència i més brillantor, sense deixar de banda la intensitat de les melodies i el lirisme que caracteritza el quintet.
D’aquesta evolució sonora procedeix el propi nom del disc: una ciutat no és la mateixa ciutat si s’arriba a ella a peu o en avió. Un cim no és el mateix cim si s’atansa escalant o amb globus. El món del jove nihilista no és el mateix món que el del director d'una gran corporació. Però Alcoi és Alcoi, el Montcabrer és el Montcabrer, i el món és un desastre. Enharmonia és precisament això: dues notes musicals són les mateixes, però són diferents segons el context i la forma en què s’arriba a interpretar-les. Arthur Caravan juga amb aquest concepte musical per explicar que, encara que el seu segon treball sone un tant diferent del primer, al final tot és en essència Arthur Caravan.
‘Atles enharmònic’ recull, documenta i plasma un itinerari musical que arrenca i finalitza al mateix lloc: Arthur Caravan. Al seu esperat segon treball discogràfic, el quintet alcoià mostra un gir que torna a si mateix: un itinerari que recorre les geografies de la melodia, valls dels pentagrames i turons de solfa, serres de partitures i oceans de polifonies, per oferir un treball que presenta aquest bagatge en forma d’evolució de potència i intensitat musicals, de dramatisme i angúnia poètica, però sense abandonar el substrat líric que caracteritza la banda. Un territori acabat d’explorar, que Arthur Caravan ens convida a descobrir. El grup, a més, estrena segell propi amb aquest disc: Música de Telers. Una denominació que parteix del projecte de disc recopilatori i espectacle que fa uns mesos van tirar endavant diversos grups alcoians, i que tindrà continuïtat amb aquest projecte discogràfic. Però també coedita Malatesta Records, un dinàmic segell valencià que, entre d’altres publica a Senior i El Cor Brutal, un altre dels més reeixits projectes musicals del País Valencià.
I ara, un musical
La vida artística d’Arthur Caravan els darrers anys ha estat intensa i fructífera. Des de l’aparició del seu primer disc, s’han succeït els reconeixements i els concerts, però també circumstàncies complicades, com el robatori que van patir al seu local d’assaig, el qual va deixar la banda sense instrumental durant alguns mesos, fins que es van poder refer del cop i van poder adquirir noves eines per al seu treball.
I ara, un musical
La vida artística d’Arthur Caravan els darrers anys ha estat intensa i fructífera. Des de l’aparició del seu primer disc, s’han succeït els reconeixements i els concerts, però també circumstàncies complicades, com el robatori que van patir al seu local d’assaig, el qual va deixar la banda sense instrumental durant alguns mesos, fins que es van poder refer del cop i van poder adquirir noves eines per al seu treball.
L’estiu passat, a més, el grup es va centrar en la producció d’un espectacle que han presentat a nombrosos auditoris valencians i catalans: ‘Si t’arriba el dematí (la nit de la música en valencià)’, un muntatge que repassa la història de la música popular feta en valencià durant les darreres dècades, amb versions de diferents i variades cançons, acompanyades d’un audiovisual amb testimonis de les diferents èpoques d’aquesta evolució. Ara, Arthur Caravan assisteix a un singular projecte basat en la seua música, sense que el grup tinga gairebé res a veure: dijous 29 de setembre a les 20 hores s’estrena al Centre Cultural El Teular de Cocentaina la pel·lícula ‘Laia a l’institut de les meravelles’, un film musical basat en les cançons del primer disc de la banda alcoiana, que ha sigut interpretat i registrat pels alumnes de l’institut Pare Arques de la capital del Comtat. Una iniciativa que, òbviament, suposa una gran càrrega d’il·lusió i alegria per als membres del grup. Sense dubte, aquest musical suposa una gran notícia per acompanyar el llançament del disc ‘Atles enharmònic’, un treball que, de ben segur, donarà molt a parlar a l’àmbit musical valencià.
Propers concerts:
- Dissabte 1 d’Octubre, 23’30 hores, a la Plaça de la Vila de Vila-real. Dins la Llotja de Música Urbana.
- Divendres 7 d’octubre: actuació a l’homenatge a Josep Albert Mestre. A partir de les 20’30 hores, al Teatre Principal d’Alcoi.
- Dissabte 8 d’octubre. Presentació d’Atles Enharmònic, a les 22 hores al Teatre Principal d’Alcoi, dins la programació del 9 d’Octubre.
- Dissabte 15 d’octubre. ‘Si t’arriba el dematí (la nit de la música en valencià)’ a Xixona. A les 20’30 hores al Cine de Dalt.
- Dijous 27 d’octubre. Actuació dins la cerimònia dels Oxcars. Des de les 20 hores a la Sala Apolo de Barcelona.
- Divendres 28 d’octubre. Presentació d’Atles Enharmònic a la Sala Mirror de València, a la festa de comiat de la Gira 2011 d’Orxata Sound System, junt amb At-Versaris. A partir de les 20’30 hores.
- Dissabte 12 de novembre. Presentació d’Atles Enharmònic a la Sala Music Hall de Barcelona, junt amb Hugo Mas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada