Ningú ho dubta en aquest moment que la música en valencià viu una de les seues etapes de major esplendor. Per qüantitat i per qüalitat, la creació musical valenciana està plenament oberta al món, a l´experimentació amb nous llenguatges, a la recerca de nous sons, a les fusions i mestissatges fins ara ignots i totalment inimaginables. Des de fa una dècada, desenes de grups, compositors i cantants han brollat com en una primavera sobtada i enjogasada. La festa dels Premis Ovidi així ens ho confirma i ens ho recomana any rere any, descobrint músiques ocultes, amalgames sòniques sorprenents i un bon grapat de discos farcits de grans cançons, exquisida poesia i molta il·lusió.
És el cas de Rafel Arnal i el seu primer cedé, Pam a pam. És un jove ben preparat, que canta modern, però des de la tradició de la canço de batre, les albades i el cant d´estil. Que mastega i modula amb plaer i facilitat les seues lletres encisadores i qüotidianes al mateix temps, fent vibrar a un públic captivat. Pam a pam és una producció discogràfica cuinada a foc lent i fonamentada en el treball seriòs i acurat de molts mesos —quatre anys, diuen els seus autors—. Sí; autors, perquè Pam a pam és un disc coral en el que intervé molta gent, tot i que els factòtums són els germans Murillo. Enric, José Ángel i César Murillo, junt a Rafel han estat durant molts mesos covant aquest treball que no passarà desapercebut a ningú que s´estime la música, la música en valencià i la música d´arrel i de fortes impromtes mediterrànies.
Amb la col·laboració especial d´importants músics com el multiinstrumentista grec Spyros Kaniaris, Abel García, Diego López, percussionistes senegalesos com Daouda Fall Diagne, Ibrahima i Mortalla Gueye, Charaf Addine El Yahyaoui o Daouda Ndiaye, la cantant holandesa Astrid Crone i les veus del Cor del Mediterrani, els germans Murillo han samplejat i barrejat milers de colors i timbres, donant com a resultat una música gratament càlida, vital, lluminosa i gairebé contagiosa i fins i tot ballable.
Rafel Arnal, acompanyat pels germans Murillo, va cantar tres de les dotze cançons que romanen al disc: Diumenge, Teresa i Dies de festa. Per a finalitzar, el realitzador audiovisual Felipe G. Rodero va presentar el videoclip Túria, títol d´una de les cançons de Pam a pam. Es tracta d´un excel·lent treball rodat a la ciutat de València i que en apenes uns pocs minuts és capaç de filar un relat màgic i molt emotiu.
És el cas de Rafel Arnal i el seu primer cedé, Pam a pam. És un jove ben preparat, que canta modern, però des de la tradició de la canço de batre, les albades i el cant d´estil. Que mastega i modula amb plaer i facilitat les seues lletres encisadores i qüotidianes al mateix temps, fent vibrar a un públic captivat. Pam a pam és una producció discogràfica cuinada a foc lent i fonamentada en el treball seriòs i acurat de molts mesos —quatre anys, diuen els seus autors—. Sí; autors, perquè Pam a pam és un disc coral en el que intervé molta gent, tot i que els factòtums són els germans Murillo. Enric, José Ángel i César Murillo, junt a Rafel han estat durant molts mesos covant aquest treball que no passarà desapercebut a ningú que s´estime la música, la música en valencià i la música d´arrel i de fortes impromtes mediterrànies.
Amb la col·laboració especial d´importants músics com el multiinstrumentista grec Spyros Kaniaris, Abel García, Diego López, percussionistes senegalesos com Daouda Fall Diagne, Ibrahima i Mortalla Gueye, Charaf Addine El Yahyaoui o Daouda Ndiaye, la cantant holandesa Astrid Crone i les veus del Cor del Mediterrani, els germans Murillo han samplejat i barrejat milers de colors i timbres, donant com a resultat una música gratament càlida, vital, lluminosa i gairebé contagiosa i fins i tot ballable.
Rafel Arnal, acompanyat pels germans Murillo, va cantar tres de les dotze cançons que romanen al disc: Diumenge, Teresa i Dies de festa. Per a finalitzar, el realitzador audiovisual Felipe G. Rodero va presentar el videoclip Túria, títol d´una de les cançons de Pam a pam. Es tracta d´un excel·lent treball rodat a la ciutat de València i que en apenes uns pocs minuts és capaç de filar un relat màgic i molt emotiu.
Josep Lluís Galiana - Levante-EMV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada