El cicle Sobretaula s’instal·la aquest abril a l’Espai Cultural de Caja Madrid, a la plaça Catalunya de Barcelona. Tres parelles compartiran vi i cançons durant tres dimecres consecutius, sempre a partir de les 19:30 hores.
Dimecres 7 d’abril, 19h30
Joan Pons (El Petit de Cal Eril) + Joan Colomo
Dimecres 14 d’abril, 19h30
Le Petit Ramon + Martí Sales (Els Surfing Sirles)
Dimecres 21 d’abril, 19h30
Espaldamaceta + María Rodés
Quatre ratlles sobre els músics participants...
En moltes llengües del món, jugar és sinònim de tocar música. Aquesta equivalència també és bona a Guissona, dalt de l’altiplà de la Segarra, on va néixer i juga amb cançons en Joan Pons, el Petit de Cal Eril. Amb el recent disc I les sargantanes al sol, El Petit de Cal Eril demostra que també es pot fer somriure des de la cruesa i la malenconia
Podria explicar que toca amb La Célula Durmiente i Unfinished Sympathy, però prefereix presentar-se iaxí: “Amb tots vostès, acabat d’arribar de Birmingham, Sant Esteve de Palautordera i Sant Petersburg, cavalcant el circ dels arbres, el vent i les guitarres elèctriques, l’aquelarre revolucionari d’en Joan Colomo, el bruixot del Montnegre”. El seu primer disc en solitari es diu “Contra todo pronóstico” (Bcore).
Le Petit Ramon és un cronista modern de Barcelona, un Ray Davies que surt de festa pel Raval o perd la tarda en una terrassa de Gràcia. Acusticus replica és el seu nou disc, on defensa un folk psiquedèlic que es matisa, segons calgui, amb actitud punk o dosis d’intimisme.
Martí Sales és un reconegut poeta i també és la veu i la cara dels Surfing Sirles, una banda barcelonina que aquest 2010 publicarà el seu primer disc, amb cançons com “El trineu” o “Neverland”.
El secret més ben guardat de Tarragona. Espaldamaceta és un dels valors més prometedors de la cançó en llengua castellana. Només cal sentir les seves cançons per adonar-se de la màgia que desprèn aquest activista de la guitarra de Nylon. Nick Drake en castellà? Acaba de publicar el disc “Madera y poca luz”.
La veu i les cançons de Maria Rodés són l’espina dorsal d’Oníric, un projecte musical tan càlid com innovador que ja ha donat fruits amb discos a B-Core i Cydonia. Una de les veus més joves i prometedores que ha donat l’escena barcelonina amb molt de temps. Aquesta primavera ha publicat el seu esperat disc en solitari, “Una forma de hablar”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada