P: Obri el nou disc amb una dedicatòria al periodisme que es practica en l'actualitat: “En els diaris res de nou, tot són històries per a no dormir”... Tan malament ha anat la seua experiència com a columnista?
R: (riu) Precisament L'Informatiu en seria una excepció dins de la norma, perquè ofereix una miqueta més de riquesa i diversitat informativa. La lletra es refereix fonamentalment a les nostres males experiències a Canal Nou. La primera volta ens van censurar a Poble Show, i d'això ja fa una caterva d'anys. Sobretot està el fet que els músics valencians no hi poden presentar el seu treball i els seus videoclips.
P: Fosses del silenci em sembla una de les cançons amb un so més diferenciat al de la resta del disc. L'orquestra i el cor l'impregnen d'un regust èpic. Com van sorgir estos arranjaments?
R: El disseny del disc és quasi com un esborrany, en blanc i negre, perquè volíem plantejar un disc amb molt poqueta cosa, que es pareguera molt al directe. Quasi sempre som Laura Navarro i jo: guitarra i violí de batalla. Però, al final, veient quins temes estàvem tocant i quins eren els arranjaments que demanaven, vam decidir buscar el que realment demanen les cançons. I, per exemple, a Fosses del silenci buscàvem que fóra una cosa molt dramàtica, pel que explica, i el cor sorgeix amb la idea de ser la veu dels oblidats, de la gent que va desaparéixer després de la repressió franquista.
P: No és la primera vegada que dóna veu a aquells que no en tenen. Per exemple, al mateix disc, a 1948 parla de la seua experiència a Palestina, un tema molt dolorós a la lletra, però que, musicalment, resulta el més lluminós de l'àlbum...
R: És una cançó molt fresca, i la veritat és que volíem representar l'essència del que allà vam viure. I és que, malgrat que estan molt fotuts, i pateixen diàriament problemes als checkpoints, no poden controlar la terra i estan clausurats dins la seua pròpia terra com una presó, crida molt l'atenció l'esperança que tenen en els ulls i l'alegria amb què viuen el dia a dia. Aleshores, la cançó diu coses molt dures, però deixa una escletxa oberta a l'esperança, a la fe en el canvi.
P: El dia 17 estrena el disc a València, en un concert solidari amb el Sàhara. Com serà l'actuació? Hi haurà alguna altra presentació?
R: La presentació oficial està prevista el dia 28 de maig a l'Auditori de Torrent, i esperem poder presentar-lo també a València en setembre. El dia 17 actuarem en format de banda, amb dues guitarres, baix, bateria, violí i veu. Estarem acompanyats també d'Òscar Briz o Limbotheque. El periodista Carles Senso ha promogut este acte per recollir material per als refugiats sahrauís.
Podeu llegir la resta (de contingut molt aconsellable) a
L'Informatiu
