Un còctel de postpunk, shoegazing actualitzat i descàrregues de rock angulós sense cognom. L’àlbum resultant seria excitant cantat en qualsevol idioma i conté un punt de misteri i agitació, treballat també en les lletres i en els passatges instrumentals, que els posen mirant de cara les millors bandes estatals en la línia de successió de My Bloody Valentine. Una sorpresa majúscula.
Xavier Aliaga. Quadern-El País
Mox Nox asumen el riesgo de convertirse al mismo tiempo en Primal Scream, My Bloody Valentine y Triángulo de amor bizarro. Y no solo salen triunfantes sino que entregan uno de los discos más excitantes del año. Un hito.
Eduardo Guillot. NEO-Levante
Nos topamos con 7 canciones y una intro de siniestra adherencia. Rock shoegaze de envolventes y ruidosos pantanos sonoros que abraza, por momentos, turgentes ramalazos de punk.
Quique Medina. Redacción Atómica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada