WHISKYN’S s’acomiada aquest any 2009 del seu públic després d’una fructífera i dilatada trajectòria musical de gairebé divuit anys als escenaris. I ho fan amb la publicació de la seva antologia WHISKYN’S Tres-cents seixanta graus 360º. Una edició de luxe dedicada al seu públic més incondicional.
WHISKYN’S Tres-cents seixanta graus 360º és un treball de doble volum, cd + dvd, que convida a fer un recorregut integral per l’obra d’una de les bandes més importants dels últims vint anys a Catalunya.
El cd l’obre una cançó nova, Vitralls. Una peça inèdita fins a la data, escrita expressament per a l’ocasió, i que esdevé el darrer enregistrament de la banda en un estudi de gravació.
El disc es completa amb una sel.lecció de les vint-i-una cançons més destacades de la seva carrera.
El segon volum d’aquest treball és un dvd que ofereix, d’una banda, un documental de setenta minuts amb aparicions del grup a televisió, concerts, premsa i imatges de tota la seva trajectòria on els propis membres del grup, acompanyats del seu entorn més proper (músics, productors, managers, etc) narren cronològicament la història del grup des dels seus inicis fins al seu darrer concert de comiat.
D’altra banda, el dvd inclou també un recull dels millors videoclips de la formació.
WHISKYN’S Tres-cents seixanta graus 360º és l’últim àlbum que editarà la banda de Reus per posar així punt i final a la seva aventura musical i és també la manera del grup de mostrar el més sincer agraïment cap al seu públic.
Una bona prova de l'actualitat del llegat de Raimon és l'adaptació que artistes de tots els gèneres n'han fet de manera constant durant aquests 50 anys que el de Xàtiva porta damunt dels escenaris. Com a commemoració, la Universitat Politècnica de València ha editat el disc que ara ens ocupa, amb l'explícit títol de Gràcies, Raimon. Tot i la il·lusió dels promotors de la iniciativa, l'àrea de Normalització Lingüística, cal lamentar que el disc no haja tingut la difusió que es mereixia i gairebé haja quedat com a peça underground. Però açò és una mostra de la política lingüística de l'entitat i les anàlisis transcendeixen aquest espai.
Les versions que abraça el CD van des d'una primerenca, del 1966, de Si un dia vols per part de Lluís Miquel i els 4 Z fins a deu propostes d'artistes actuals que han enregistrat les cançons a posta per a aquest treball. Evidentment, la part més interessant és aquesta segona, de llarg. No només perquè és on es troba l'originalitat del recull, ja que les versions anteriors ja havien estat enregistrades i distribuïdes, sinó també per la qualitat. De fet, podem observar com de difícil i personal és l'estil del xativí tot escoltant D'un temps, d'un país en la veu de Joan Manuel Serrat. I millor que ho deixem ací.
Pel que fa a les noves versions, doncs, ens trobem com cadascú ha portat al seu terreny el corpus de Raimon. I açò dit amb el millor dels sentits. Per exemple, podem escoltar la versió en clau reagge d'Indesinenter per La gossa sorda, que funciona molt bé. O l'acostament d'Una vaca amb un vedellet en braços a la veu de Pep Gimeno “Botifarra”, que demostra les arrels de cant d'estil valencià que impregnaven el can de Raimon. I, per a demostració més clara, Oh, desig de cançons en mans de Rapsodes, que, en clau rap per als versos i country per a la tornada, senzillament esdevé impossible de reconéixer.
Com a versions més canòniques però no per això menys reeixides, ans al contrari, destaquem l'Al vent de Pau Alabajos, amb uns arranjaments de corda magnífics per part de Laura Navarro, tema que el de Torrent per fi enregistra després que siga un inevitable en els seus concerts. I en aquest terreny entre l'estil propi i la fidelitat al llegat raimonià, està també les interpretacions de La mar respira calma, amb un regust americà encertadíssim, i Treballaré el teu cos, per part de Verdcel.
En definitiva, unes noves propostes interessantíssimes d'actualització del cançoner de Raimon que mereixen molt més ressò.
El grup Amansalva és el guanyador del ll Concurs de Maquetes Sons de la Mediterrània, després de la final celebrada aquest diumenge 8 de novembre a la Fira Mediterrània de Manresa. El Jurat va valorar els arranjaments amb què el grup enriqueix el repertori tradicional d'arreu dels Països Catalans, el seu plantejament escènic amb una formació instrumental original i l'execució vocal de les cançons.
Amansalva és un quartet creat molt recentment a a Barcelona amb músics catalans, valencians i balears, i interpreten amb arranjaments propis el repertori tradicional d'arreu dels Països Catalans, i puntualment també d’altres indrets. Els seus integrants són Maria Victòria Riutord (veu, flauta travessera), Alba Forés (violoncel), Johnny Pardo (guitarra espanyola) i Josele Mascarell (caixó flamenc, darbuka, udú i percussions). A més d’Amansalva, van actuar a la Fira com a finalistes els grups Terrer Roig, de Jesús; Germans Martorell, de Mallorca, i Bruel, d’Olesa de Montserrat i Sabadell.
El Concurs de Maquetes Sons de la Mediterrània està organitzat pel Centre Artesà Tradicionàrius, la Fira Mediterrània i el Grup Enderrock, amb el suport d'iCat fm i TVC. El jurat està integrat per membres de la revista Sons de la Mediterrània, el Centre Artesà Tradicionàrius, la Fira Mediterrània de Manresa, iCat fm i Rodasons. Els guanyadors enregistraran un disc amb contracte discogràfic, actuaran a sis de les cites folk més destacades a Catalunya (Festival Tradicionàrius, Fira Mediterrània, Circuit Folc, Festival FIMPT, Festcat Escola de la Festa i Paupaterres). També disposarà d'una campanya de publicitat a la revista Sons i a l'emissora iCat FM.
Es diu que el seu segon treball és un recorregut musical per Gràcia, a ritme dels vells i enèrgics punks, dels folkies arrelats i nostàlgics, de satírica "chanson" francesa i crític cant d’autor. Aquest grup català articula sense comparació el crit de ràbia i protesta amb la veu melòdica que enyora sentiments d’enamorat. L’any passat guanyaren el concurs de maquetes dels Països Catalans “Enganxa’t a la música”. Són ANITA MILTOFF. Desxifra a Indiecat.tk el seu nom, descobreix la seua música, traça junt a ells un món nou i apassionant.
- Per què d’eixa necessitat de cantar-li al vostre hàbitat, a eixe tan volgut barri de Gràcia?
- Més que una necessitat és una realitat; tan forta, bonica i moltes vegades malaltissa que no teníem altra; hi han hagut èpoques (Jordi) que no sortia del barri en dies, el barri era com un castell on refugiar-me i amagar-me de la merda que m' esperava fora.
- Per a qui no ho sàpiga, què s’amaga darrere d’eixe nom d’Anita Miltoff amb reminiscències hebrees?
- És una personalització de la frase en hebreu “A mit a mil toff” que vol dir “sóc un bon alumne”, concepte molt allunyat de les nostres vides ja que per aprendre alguna cosa almenys l'hem de cagar cinc voltes, (rises), també,com ens han dit, pot ser el nom d'una vodka, d'una dona, un crit de guerra palestí....
- “Recordes el 2 d’abril de 2001” (publicat en 2007) fou el punt de llançadora d’una carrera musical que té com a límit...
- Les ganes de seguir explicant el que ens passa i el que vivim. Pensa que portem 11 anys de trajectòria amb mil formacions i històries diferents i amb un compromís molt fort tan a nivell emocional com social i això és difícil de trencar però la vida dona moltes voltes i la seguretat només té la donen els bancs (rises).
- Definiu la vostra música com “ruido romàntic” però nosaltres considerem que eixe soroll inarticulat, generalment desagradable -que és com es defineix el “ruido”- té poc a veure amb la vostra música...
-Això és cosa d' algun crític, potser l'anterior disc si que sonava més brut però estic d' acord amb vosaltres que aquesta afirmació no defineix bé el nostre so. Hi han moments sorollosos i d'altes més suaus com un dia qualsevol de les nostres vides, no?
- En altres moments també haveu dit de vosaltres mateix que sou un grup de culte maleït desterrat a les clavegueres. Qui us margina?
- Cosa d 'en Roger Palà (redactor en cap de la revista Enderrock) que ens estima molt i vol que sortim de l'underground, jejeje. No crec que ningú ens margini però ja sabeu que a Barcelona tot va per cicles i ara el que es porta és l'indie català (amb 20 anys de retard com sempre), la rumba, el mestissatge; i com no entrem a cap categoria d'aquestes doncs és difícil treure el cap.... De fet dir-vos que ens la sua entrar en aquests cercles... n'hem passat tantes de modes musicals que ja no ens afecta (so barcelona, rock català 1 i 2, rumba, indie, mestissatge...)
- Sense tornades, convideu els vostres seguidors a aprendre completament les vostres lletres?
- La musica d'Anita Miltoff és com menjar pepino... a voltes és dolç, a voltes amarg, però n'has de tenir ganes de menjar, amb això animem a tota la gent que li agrada el pepino que ens provi; de fet el primer disc el podeu baixar sencer per la cara del nostre web www.anitamiltoff.com
- Una de les vostres lletres (Supercat) diu: “Quina mandra, quin horror ja no seré més jo, renunciaré, baixaré el cap seré tan ‘guai’ com qualsevol”. Viviu i creeu el vostre art fora de paràmetres establerts. Sou crítics amb aquests, però, estaríeu dispostos a sacrificar allò que us naix crear per arribar a un major públic?
- Quan més creixes més relativitzes i l'entramat de l'art cada dia s'apropa més al que jo anomeno art del primer món, molt atrapat per les subvencions i pels gustos de certa crítica molt propera al poder (mitjans públics i privats). A Catalunya molts festivals de pop-rock, de dança, de cine, de teatre, el disc Gràcia, no existirien sense la subvenció; és possible fer unes jornades de dança contemporània o una exposició del cine de quinquis dels 80 al CCBB, o un enganxa't a la musica a Armènia o a Burkina-Fasso???.....
Respecte a la segona pregunta som crítics amb els mitjans i amb nosaltres mateixos perquè tots formem part del mateix engranatge, uns n'han fet el seu mitjà de vida i nosaltres vivim i treballem per seguir fent el que ens agrada i col•laborant amb qualsevol activitat; ràdios lliures, ateneus, fanzines, manifestacions socials, que ens recordi que no només estem al món de la musica per l'estètica.
- De forma genèrica, parleu-nos de futurs projectes.
- Treballem i toquem en directe noves cançons per un futur tercer disc. Sempre endavant.
Per respondre en dues paraules:
- A qui escolta Anita Miltoff?
- De Buffalo Tom a la Polla Records, passant pel gran Jacques Brel.
- Descobriu-nos un grup?
- The Decemberists
- En qui compartiríeu mil vegades escenari?
- Amb Sebastià Roure (poeta, pintor i music realment underground mort fa tres anys) i amb Doctor Deseo.
El folk-rock de la banda de Terrassa Estúpida Erikah, el pop dels barcelonins Mine! i la proposta pop electrònica dels Minimal, són les tres bandes que el jurat ha considerat les millors d'aquesta edició del concurs de maquetes Sona 9. Així doncs, el proper dimarts 10 de novembre actuaran a la Sala Bikini de Barcelona, en la lX del concurs de maquetes Sona 9.
Els guanyadors del concurs es farna públics en aquesta gala, que comptarà com a fi de festa amb les actuacions del guanyador de la passada edició, El Nota, a més dels Mishima, que estrenaran en exclusiva les cançons del seu proper àlbum, Ordre i aventura.
Podeu aconseguir les vostres invitacions físiques a la redacció d'Enderrock (C/ Muntaner 477, Barcelona), a Catalunya Ràdio (Av. Diagonal 614, Barcelona) i a la Secretaria de Joventut (C/Calàbria 147, Barcelona).
La banda La Porta dels Somnis està d'aniversari i ho celebra amb un recull de 15 cançons: 5 anys (Gorvijac Music, 2009).
La Porta oferirà demà un concert gratuït a les 21 h. a la sala Luz de Gas de Barcelona on presentarà el seu nou disc recopilatrori que inclou dues vesrions noves de 'L'enèsima cançó d'amor' i 'Entre nosaltres', tres temes en directe i una tria dels singles. El grup barceloní està format per Virgínia Martínez (veu), Jaume Saltor (guitarra) i Oriol Saltor (guitarra) i al llarg de la seva carrera discogràfica ha publicat els discos Como un indio a la tierra (Gorvijac Music, 2004) del que se'n va fer una versió en català amb el títol d' El meu món, Entre nosaltres (Gorvijac Music, 2006) i Tres (Gorvijac Music, 2008).
El dia 1 va sortir a la venda el nou disc de Pep Gimeno, ‘Botifarra’, titulat Te’n cantaré més de mil (Temps Record, 2009). El cantautor valencià va presentar aquest segon treball el passat 23 i 24 d’octubre al Gran Teatre de Xàtiva on va comptar amb l’acompanyament de la banda La Rondalla i la participació de molts dels músics que van participar en l’enregistrament del disc: els percussionistes Elies Fuster i José MariaHernández “Reïllo”, el multi-instrumentista Dani Miquel, l’acordionista Pau de Luis, el baixista Xavi Alamán, el guitarroner Vicent Carrasco, la violinista Carmen Pura, els cantaors Jorge Cobo i Jacint Hernández, el grup Obrint Pas, i els cantants Toni de l’Hostal i Miquel Gil.
-----------------------------------------------
Aquest cap de setmana, el Circuit Folc aterra a Sant Celoni. Serà amb tres propostes, que es repartiran entre divendres a lmitjanit, dissabte al migdia i dilluns al vespre. Divendres 6 de novembre l'ska-folk amb Dekrèpits al Teatre Municipal Ateneu a les 24 hores i dissabte 7 de novembre serà el ball-folk amb 21 Boutons a la Plaça de la Vila a partir de les 12 hores. Finalment dilluns 9 de novembre, arribarà la cançó-folk amb El Pont d'Arcalís al Teatre Municipal Ateneu a les 19:00 hores.
Organitzat pel Centre Artesà Tradicionàrius i la revista Sons de la Mediterrània, el Circuit Folc oferirà durant aquesta tardor catorze concerts, amb sis propostes artístiques de música d'arrel que es podran veure en set localitats de Catalunya: Calaf, Les Borges Blanques, Barcelona, Arenys de Mar, El Vendrell, Sant Celoni i Manresa.
Inspira reconeixen que Ramon Rodríguez (Madee, The New Raemon) els va oferir de gravar un disc amb Cydonia, el seu segell discogràfic, després de sentir la maqueta. Vist el resultat del disc de debut no ens estranya gens l’aposta. Els barcelonins signen una obra crua, fins i tot fosca, on naveguen còmodament entre el pop-rock, el grunge i l’emocore ben entès. Cançons com “Matins al mar”, “Fonts de fe” o “Astres” aporten els mitjos temps necessaris per entendre la idiosincràsia de la banda, una característica que els emparenta, a l’escena nacional, amb grups com ara Mine! Temes que semblen difícils d’entrar com “Dofins” —produït per Estanislau Verdet— o “Als Déus” relaxen i agraden més i més a cada audició. La conclusió d’Inspira arriba per si sola a l’últim tema, “Ser en blanc”, una cançó que en sis minuts mostra tot el que poden donar de si, i que, sentint el debut, no sembla poc. Inspira proposa un àlbum que s’ha d’escoltar més d’una vegada per arribar a entendre un univers on val la pena endinsar-se.
JORDI GARRIGÓS (Enderrock) ****
----- Inspira actuarà en acústic interpretant quatre temes gravats per la gent de la Malla Tendencies.
Més informació en el seu MySpace
Desgavell es troba inmers en la presentació del seu segon disc que té com a titol Desgavell Showtime, de nou, han comptat amb l'ajuda de Jaume Faraig per a la producció del treball, que està tenint molt bona acollida en les seves primeres setmanes de vida.
El quadre que presenta el pacient és clar: enrenou sonor, excitació vertiginosa, ballables esvalotats, barreja d’essències, composicions de caire reivindicatiu... I és que torna la fera colèrica amb el títol de “Desgavell ShowTime”, segona temptativa del grup valencià Desgavell. Un àlbum honest fruït del treball constant, de la visió altruista de la música, del convenciment de fer el que un vol ser i fer realment on mostren fins onze temes amb cabuda per estils tan diversos com el punk, l’ska, el rock, reggae, o la patchanka, atrevint-se a introduir-ne alguna pinzellada de hip-hop, rumba o jungle.....
L’evolució respecte a treballs anteriors s’accentua amb un salt qualitatiu en tasques de so, però sense perdre la personalitat que Desgavell va començar a asseure a “Matant El Temps”, primera ressenya discogràfica. En aquesta ocasió s’ha perfeccionat la qualitat de la base rítmica, amb un joc de guitarres - baix precís, però incisiu i perfectament definit; la poderosa veu de Barrabás segueix donant molta verticalitat reforçat pels cors i les segones veus; mentre que la secció de vents i el teclat posa el color i distinció.....
Després de tres anys de silenci discogràfic, Soul Atac ens ofereixen en directe temes del seu nou treball, que promet ser una de les sorpreses de la propera temporada al panorama musical valencià. Cançons d’esperit negre i amb un so molt elaborat que, tanmateix, no s’oblida de les arrels.El seu retorn tindrà lloc el proper 6 de novembre a les 20:00 hores a l’Octubre Centre de Cultura Contemporànea que enceta així el seu cicle dedcant al funk.
Reconeguts recentement amb el premi del Jurat del Festinoval de LLeida i per la revista Enderrock, aquesta macrobanda valenciana compta amb el prestigi de ser una de les primeres bandes d’inspiració negra en el nostre àmbit lingüístic.
Més d’un centenar de concerts a les espatlles són garantia de contundència als directes i delicadesa en les interpretacions de les seues tres vocalistes. Soul Atac és, a hores d’ara, la gran esperança de la música soul i funk al País Valencià. Un desplegament d’energia i feeling que no us podeu perdre.
El seu MySpace
Inquiet-Festival de Cinema en Valencià de Picassent celebrarà un any més una festa dedicada als videoclips de la música en valencià. Una festa que enguany comptarà amb la reaparició d‘Obrint Pas, que actuarà en acústic, i amb el contrapunt electrònic per part d’Orxata Sound System.
La festa tindrà lloc el dijous 19 de novembre a les 21 hores a la sala Mirror, ubicada junt al pont de Giorgeta, al carrer de Sant Vicent, 2oo de la Ciutat de València.
Les entrades tenen un preu de 5 euros en taquilla, i 3 euros amb carnet universitari de la Universitat de València, Universitat Politécnica de València, Universitat Jaume I de Castelló i Universitat d’Alacant. Durant la setmana anterior al esdeveniment es podran aconseguir les entrades per 3 euros a Ca Revolta, Casa de Cultura de Picassent i Casal Jove La Torta de Picassent
WHISKYN’S s’acomiada aquest any 2009 del seu públic després d’una fructífera i dilatada trajectòria musical de gairebé divuit anys als escenaris. I ho fan amb la publicació de la seva antologia WHISKYN’S Tres-cents seixanta graus 360º. Una edició de luxe dedicada al seu públic més incondicional. 
El disc es completa amb una sel.lecció de les vint-i-una cançons més destacades de la seva carrera.
