Anatomia de la relativitat, el nou disc de Pep Sala

El nou disc de Pep Sala, el 21è de la seva carrera, Anatomia de la relativitat (Indi Music, 2009) sortirà a la venda el proper 30 de novembre. Després del darrer treball discogràfic, que recollia cançons emblemàtiques de la seva trajectòria artística, Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps, Pep Sala ha composat onze temes nous de diversos estils i ritmes, que deixen el regust dels més purs anys 70 americans. Un repertori variat, ple de colors diferents, festiu i optimista, en un enregistrament de gran qualitat i riquesa instrumental.


Presentació a Barcelona la gira de l’espectacle “Circ Global”

Els temes d’Anatomia de la relativitat s’escoltaran en directe a la gira que portarà per nom “Circ Global”, i que començarà oficialment el proper dissabte 12 de desembre a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Continuarà l’endemà del concert de presentació, el 13 de desembre, a El Catllar (Tarragonès), i passarà per diverses poblacions catalanes.

Un dels singles del disc serà el tema “L’últim que es perd”, un so del més pur gènere soul i del qual també s’editarà el primer vídeo clip del treball. Altres estils musicals que podem trobar al disc són el funky “Bona nit Rubí”, o un dels sons més autèntics americans, el cajun “Pensant en blanc i negre”. Pep Sala però no ha deixat enrere composicions amb l’empremta que caracteritza l’artista, que trobem en cançons com “Finestres i miralls”, i tampoc hi falten balades com “Tu, jo i la soledat” o “La imatge d’un instant
MySpace

Electrotoylets presenta el seu primer disc Volempamboli

Electrotoylets manipulen indiscriminadament la tradició musical catalana, armats amb un autèntic arsenal d’instruments, joguines i trastos de tot tipus. El 21 de novembre actuen al CEM Festival dins la presentació oficial del seu disc “Volempamboli”.

MySpace

Sies.tv

Pau Alabajos, absorbit per la Història del seu País

En certa ocasió, Fidel Castro va dir que la Història l’absoldria. Ho vaig recordar ahir a Massalavés, escoltant a Pau Alabajos en un acte en que es demanava una televisió sense fronteres. Vaig redefinir la frase i vaig pensar que a aquest successor dels grans cantautors dels setanta, la Història l’ha absorbit. Em va semblar que Alabajos té un compromís indefugible amb el seu País, amb els seus pobles, amb la seua gent i les seues reivindicacions. Sempre està allà on se’l demana. Sempre, a més, pròxim i entregat. Les lletres que ha composat en la seua curta, i al mateix temps llarga carrera, penetren tan profund en el subconscient del públic que el de Torrent es transforma en un excel·lent orador al vell estil. Els seus manifests i les seues poesies són exemples de magnífica literatura musicalitzada a l’abast de molts pocs hui en dia, en mans de molts pocs cantants a la història dels nostres Països Catalans. És únic i no hem d’esperar a adonar-nos-en. Pau Alabajos canta perquè és la seua forma de parlar però per la seua boca ja no sols s’expressa ell, ja ho fa tot un País. Ell composa allò que els valencians necessitem fer saber. Haurà de ser solidari amb els veïns d’aquesta terra bipolar i submisa doncs el necessitem. Es cert, la Història l’ha absorbit però el millor de tot és que ell controla la Història al seu antull.

Carles Senso

Gerard Quintana publica el seu quart disc en solitari, Deterratenterrat

Gerard Quintana és apunt de publicar el seu quart disc en solitari, Deterratenterrat (Música Global, 2009). Un treball que ha enregistrat i produït Albert Pla, i en el qual l'excantant de Sopa de Cabra deixa de banda la seva vessant més trascendent per endinsar-se en el món urbà i un cert costumisme musical. Queden enrera els temptejos amb el pop-rock de Senyals de fum (Música Global, 2003), disc inicàtic després de la dissolució de Sopa, i els viatges interiors de Les claus de sal (Múscia Global, 2004) i Treu banya (Música Global, 2007), molt marcats per la seva nova etapa vital a Eivissa, on flirtejava amb la cançó, el folk i el pop més intimista.

Deterratenterrat està dedicat a Barcelona, ciutat on Quintana passa llargues temporades, i el primer senzill, "Barcelona en colors", suposa un trencament musical amb la seva obra anterior. "Les ganes d’explorar noves sonoritats sempre les he tingut, sobretot des del final del grup. Amb Sopa tot estava molt marcat, semblava que no podíem sortir gaire de la nostra casella perquè la banda perdia l’essència. Amb els discos anteriors he fet un recorregut buscant un món propi", explica el músic en una entrevista que publicarà la revista Enderrock el proper desembre.

Per promocionar el llençament del nou disc, que es presenta el 27 de novembre al Teatre de Salt, el segell Música Global i el manàgement PromoArts estan difonent per internet i les xarxes socials clips com el que il·lustra aquesta notícia.

Raimon ret homenatge a Fuster

Tot preparat i a punt per a retre-li un sentit homenatge a un dels suecans més il·lustres de tots els temps, Joan Fuster. La Setmana dedicada a l’escriptor compta amb diferents al·licients de diferents camps del món de la cultura. Des del dilluns 16 fins al dijous 19 de novembre, el cine cobrarà un protagonisme especial. Cinema a l'escola, a partir de les 9:30 hores, i amb projecció d’ Ausiàs March: cor d'acer, de carn i fusta , marca el punt d’arrancada de les activitats de la Setmana Fuster. La projecció va dirigida a estudiants de secundària i batxillerat, amb reserva prèvia. Les projeccions tindran lloc en la Casa de la Cultura de Sueca. El divendres 20, el protagonisme se’l repartiran dos activitats. D’una banda, a les 20:00 hores des de la Biblioteca Suecana, una activitat literària: presentació del llibre l’agitació de l'escriptura. Itineraris entre la vida i l'obra de Joan Fuster , de l’escriptor Josep Ballester. La presentació anirà a càrrec de l'escriptor i regidor de l'Ajuntament de Sueca, Josep Franco, i d'Abel Guarinos, director del MIM.
Una altra activitat preparada pel dia 20, però a les 23:00 hores, és l’esperada actuació del cantant Raimon, en el Centre Municipal Bernat i Baldoví. La venda d’entrades anticipades del concert estarà compresa entre els dies 16 al 20, en la pròpia taquilla del Centre Municipal, a un preu de 15 euros en horari de 19:00 a 21:00 hores. Degut a la gran expectació, cada persona podrà adquirir un número limitat d’entrades anticipades. El preu de venda el dia de concert serà de 18 euros.
Els actes previstos a la Setmana Joan Fuster es tancaran el dissabte 21, en la Biblioteca Suecana, amb un recital poètic, La veu dels poetes valencians , a càrrec de Lluís Alpera.

121db, Sva-ters, Pirat's i Aspencat en concert...

Manel fa les Amèriques...

El quartet barceloní Manel actuarà el 21 de novembre en el Festival Bafim 09 de Buenos Aires, a l'Argentina.

Manel presentarà a la capital argentina el seu primer treball, Els millors professors europeus, acompanyats de cantants com Anni B Sweet.

En menys de divuit mesos, el quartet barceloní s'ha convertit en la banda de música independent que més ha tocat en directe al llarg del 2009.

Els millors professors europeus (Discmedi, 2008) va ser àlbum de l'any per a la revista Enderrock, tercer en les classificacions de Rockdelux i El Periódico i setè en la de MondoSonoro.

La trajectòria de Manel s'ha vist reconeguda pel Premi Pop-Eye al Grup Revelació de l'Any, cinc nominacions als Premis UFI a la creació independent, premi Puig-Porret 09, grup revelació en els premis ARC i amb el rècord absolut de presència continuada en el top-100 de vendes espanyol (Promusicae) per a un disc cantat en català.

Ja has descobert La Increible Història de Carles Carolina?

Ensaladilla (Música Global, 2009) és el disc de debut de La Increïble Història de Carles Carolina;  el projecte més guitarrer de Ramon Garriga, també conegut per les seves facetes musicals amb Cabo San Roque, Tuesday Afternoon o Oscar Abril Ascaso y Sed Contra. Aquesta increïble història és la seva via d'escapament, el retorn a les guitarres i les lletres d'autor, iròniques i costumistes, exhibicionistes i curioses.

Vols veure'l?
Aquest dijous Ramon Garriga s'acompanyarà de la banda per presentar els temes d'Ensaladilla (Música Global, 2009). Serà a les 21.30 h. a la Sala Luz de Gas, en un altre dels concerts que el grup TR3SC ofereix als seus socis. Si vols descobrir com sona La Increïble Història de Carles Carolina, envia un correu electrònic a concurs@enderrock.cat especificant a l'assumpte del correu 'La Increïble Història de Carles Carolina'. Entre tots els que hi escriviu, sortejarem 5 entrades dobles per assistir a aquest concert.

Maria Coma engega la gira de presentació de Linòleum

El 10 de desembre a l'Heliogàbal de Barcelona, Maria Coma farà la presentació oficial de Linòleum (Amniòtic Records, 2009), el seu debut discogràfic. Aquesta pianista, cantant i compositora barcelonina comparteix amb la seva parella, Pau Vallvé, el projecte u_mä, a més de treballar en músiques per curtmetratges, documentals, anuncis i falques de ràdio.

De gira...
Maria Coma també actuarà a Manresa (27 de novembre), Badalona (29 de novembre), Vilassar (18 de desembre), el Cafè del Teatre de Lleida (8 de gener), Banyoles (20 de gener) i Vic (20 de febrer).

M'he avançat al meu temps: m'agraden Els Amics de les Arts

Adherit. Així és com estic a Bed & breakfast(Nòmada 57, 2009), el nou disc d'Els Amics de les Arts. Adherit a totes i cadascuna de les tretze cançons que formen part d'un dels àlbums que, si em fessin firmar ara i aquí, de ben segur que figuraria en les posicions més destacades de la llista dels més ben parits d'aquest 2009. Si amb Castafiore cabaret (2008) ja vam intuir que amb Els Amics podien passar coses grans, aquí la tendència es confirma. N'expliquem quatre coses en aquest apunt (a l'Enderrock de novembre l'Elisenda Soriguera Poc-Moderna els fa una entrevista ben sucosa), mentre escoltem una peça d'avançament del nou àlbum, "L'home que treballa fent de gos".[Més]

 

Amb Els Amics ens vam conéixer –personalment, vull dir– a principi d'any, quan van venir a tocar a l'Expressió Directa. Compartien un cartell a priori estranyot amb Xazzar (al final tot va encaixar bastant bé, creiem). La combinació d'ambdós va ser que fos el concert més multitudinari de tot el cicle. Després del recital, veient l'afluència i la reacció del públic, ens van quedar algunes idees ben clares: que el grup estava creixent, que cançons com "Per mars i muntanyes" demostraven que estaven en un molt bon estat de forma a nivell compositiu, que tenen molta facilitat per connectar amb la gent i que al pròxim disc podien acabar de concretar una història graaaan. I penso que així ho han fet. 
Musicalment, a Bed & Breakfast Els Amics segueixen entenent el pop com un territori ample, on els ressons propis de la cançó d'autor sempre hi són benvinguts, on el rotllo més electro conviu amb els sons més orgànics –el grup ha treballat per primer cop amb baix i bateria–. En alguns moments tensen la corda estilística i s'apropen al musical tipus Sondheim –com a la cançó "Bed & Breakfast"–. Això els generarà odis i amors a parts iguals, clar. Però per sobre de tot hi ha les cançons: impecables. És impossible trobar-ne alguna que faci mandra d'escoltar. Els Amics glossen la vida del mileurista català: totes les cançons tenen un punt entre looser i esperançat, gens resignat i molt irònic. I trist, també. És un disc tristot, amb cançons com "Liverpool", amb claríssims resons de Manuel de Pedrolo. Una peça recuperada del primer treball del grup on narren una mena de futur postindustrial on la raça humana ha estat pràcticament aniquilada. De les més maques del disc. 
Un altre tema: serà inevitable que Els Amics siguin comparats amb Manel. Amb això se'ls atacarà prou i s'ho hauran de menjar amb patates. Se'ls acusarà d'arribistes, de tirar-se al rotllo costumista ara que tothom s'ha fet costumista i els ukeleles triomfen (ells no van amb ukelele, eh?)... Però hem de ser justos i mirar-ho tot amb prespectiva: Els Amics de les Arts són un grup amb quatre discos publicats, que ja feia de les seves abans que esclatés el fenomen Manel, i que discursivament, tot i que tenen punts de confluència amb la banda encapçalada pel cantant Guillem Gisbert, han sabut bastir un discurs musical i conceptual propi que, de moment, coronen amb aquest magnífic treball. 

[Al seu MySpace, més cançons] 

Bloc de Roger Palà

Coneixent...

Xavi Mercadé repassa la història d'Umpah-Pah en una exposició a Girona

Des del passat dimarts i coincidint amb els 20 anys de la fundació d'Umpah-Pah, Enderrock organitza una exposició fotogràfica titulada Bevent passat, que il·lustra la trajectòria del grup gironí a través de fotografies històriques i inèdites realitzades pel fotògraf Xavier Mercadé. La mostra es podrà visitar fins al proper 21 de novembre al claustre de la Diputació de Girona.
Aquesta tardor es compleixen 20 anys del naixement d'Umpah-Pah (1989-1996). Coincidint amb aquest aniversari, la revista Enderrock realitza un seguit d'accions destinades a homenatjar la banda gironina. El número 169 de la revista (novembre 2009) dedica la portada aUmpah-Pah. Amb la revista, que ja es pot trobar als quioscos, també s'inclou el DVD inèdit, En directe al MMVV 1991, el primer de la història del grup.
La iniciativa també inclou Bevent passat, una exposició fotogràfica sobre Umpah-Pah, que es podrà visitar únicament del dimarts 10 al dissabte 21 de novembre al Claustre de la Diputació de Girona (Pujada de Sant Martí 4. 17004 Girona), entitat que dóna suport a tota aquesta iniciativa.
La mostra consta d'una vintena d'instantànies, algunes d'elles mai vistes fins ara, que resumeixen diferents moments de la història del grup dalt de l'escenari, l'hàbitat on van brillar més. L'autor de les fotos és en Xavier Mercadé, un dels fotògrafs que millor ha documentat visualment els últims vint-i-cinc anys de música en directe als Països Catalans.