Nou DVD+CD que recull tota la intensitat del concert espacial realitzat l'Apolo, amb dos temes inèdits, documentals, entrevistes, fotos, els darrers videoclips....
L’1 d’Otubre del 2009, els Lax’n’Busto van realitzar un concert molt especial i irrepetible a la Sala Apolo de Barcelona. Una escenografia única en un espai especial, on la proximitat amb el públic és el principal argument, per a tancar un any de presentacions del seu darrer treball “Objectiu: la Lluna”, que precisament també va començar a Barcelona. El concert a l’Apolo, aprofitant la suma de coincidències, es va agafar com a base per a l’edició d’un dvd + cd, realitzat en forma de documental, apropant la realitat actual del grup, amb entrevistes a cada component en el seu “hàbitat” natural. El dvd inclou el concert en forma de pel·lícula, amb diferents opcions de visualització i audició, els darrers videoclips del grup no editats anteriorment, i diferents extres.
La proximitat de la realització, les dimensions de l’escenari, l’escenografia i l’entrega del públic que va exhaurir les entrades per aquest concert, fan d’aquest dvd la millor “carta de presentació” d’un dels grups més emblemàtics de Catalunya, que ha sabut créixer amb el temps i evolucionar constantment, sense perdre en cap moment el que són els seus principals actius: l’energia del seu directe i la fidelitat del seu públic.
Una de les propostes més apasionants de la música en català actual són Els amics de les arts, un quartet que reinventa el pop-folk català des de les veus cantants d'un jove grup inigualable, increïble, sofisticat, intel•ligent, provocador i carregat d'ironia. La seua cançó "L’home que treballa fent de gos" és una autèntica obra d'art que passarà als annals de la nostra música com una de les millors mai fetes. Doncs bé, aquest grup català no dubta en regalar els seus treballs a la seua pàgina web (http://elsamicsdelesarts.wordpress.com/), dos maquetes i dos senzills inacabables, doncs darrere una escolta, dessitjareu fer-ne d'altra. Per aquest fet, ens permetem a Indiecat el luxe d'incloure un enllaç perquè conegueu aquest grup de llarg recorregut.
Nascuda en 1985, la compositora catalana Noemi Lila autoedita aquest 2009 el seu primer disc titulat "Deu somnis". Música com diu ella "sense veu" ambientada en els seus propis somnis. Amb l'ajuda de guitarres, alguns tambors i de tant en tant una harmónica, la compositora dóna llum a deu cançons de poc més d'un minut que donen so a l'onírica més sincera i profunda de l'autora.
Dins a programació del Festival Mil·lenni de Barcelona, un dels plats forts de l'esdeveniment, en l'àmbit català, és sens dubte el doble cartell de Manel i Joan Miquel Oliver. Dues propostes musicals en estat de gràcia que després d'esgotar el seu primer concert programat per al dia 15 de gener en el Palau de la Música catalana, ja anuncien una segona data el pròxim 18 de gener. Les entrades per a aquesta segona actuació estaran a la venda a partir del divendres 4 de desembre en els canals habituals del festival: www.telentrada.com, el telèfon 902101212 i les taquilles del Palau de la Música.
A més d'aquestes dues propostes el Festival Mil.leni conta amb una programació molt variada i interessant que inclou artistes de l'òrbita independent o alternativa tan rellevants com: Fangoria, Nacho Vegas, Love of Lesbian, Astrud & Brossa o Benjamí Biolay, a més de l'actuació de Russian Red, enclavada dins de les celebracions del 15º aniversari
Amb motiu del seu desè aniversari, Menaix a Truà ens complau amb un CD+DVD amb els millors cançons de la seva trajectoria musical. EL DVD inclou 21 cançons acompanyats amn l'Orquesta de caambra Virtèlia. Cançons que parlen de paisatges mediterranis, estats d'anims, secrets, amor presents, passats i futurs.
Després de cinc anys sense cap àlbum nou, el sabadellenc Jep Cardona presenta el quart disc de la seva carrera en solitari, amb un títol en què vol recordar que hi és i segueix cantant: Encara (La Chatunga Records, 2009). El treball, gravat de fa tres anys, marca distàncies amb el seu primer i únic disc en català, que tenia un caire molt més humorístic: Quin menú! (Disconform, 1996). Ara hi ha pinzellades iròniques, però tal com explica el cantautor, "és molt més subtil perquè quan el vaig enregistrar, el 2006, havia patit molts canvis a la vida i això s'hi reflecteix bastant".
Les cançons d'Encara s'allunyen també de la producció de Cardona en castellà: "Quan escric en català sóc més jo, quan ho faig en castellà creo un personatge que no té gaire a veure amb mi", explica. Així, podem escoltar temes com "Els papers, els diners, la nació i la llengua". "Podria semblar una allegoria catalanista però en el fons toca el tema global. Si no tens papers no pots estar ni aquí ni enlloc, sense diners ets un esclau, i si no tens una nació reconeguda com a tal ets un pària".
Fins al proper 12 de desembre el barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona celebra la seva Festa Major. La cançó-pop d'Els Amics de les Arts, la rumba festiva de Rauxa i el hip-hop combatiu At Versaris són alguns dels reclams de l'edició d'enguany, que a més a més de la programació oficial, compta també amb una Festa Major Reivindicativa i una Festa Major Alternativa.
El dissabte 5 de desembre, als Jardins de Can Fabra i en el marc de la Festa Reivindicativa, actuaran a partir de les 20h Bliss Thru (rock), Medicina y Agua (rumba), Poca Broma (punk-rock), Escalivada (ska) i Rauxa (rumba). La mateixa nit, en el marc de la Festa Alternativa, se celebra una un concert de "hip-hop amb consciència" amb la participació dels grups Bittah, 2DB i At Versaris. El recital començarà a les 21.30h a la carpa de la Festa Alternativa.
El dilluns 7 de desembre, en el marc de la Nit Jove de la Festa Major, actuaran el grup de percussió Grallakatú, Metropol i Els Amics de les Arts, que presentaran les cançons del seu nou disc, Bed & Breakfast (2009). El concert se celebrarà a partir de les 21h a l'envelat de la Festa Major.
Son nous però duen un llarg camí a l’esquena. Debutaren recentment però quasi deu anys als escenaris els avalen. Xeic! es presenta com un nou grup que practica a la perfecció un ska rural depurat als darrers anys per infinitat de grups que faciliten un solatge que ara aprofiten ells a la perfecció en directes elèctrics. És la continuació de Kontrol Antidoping i presenten Birla!!!
- Per què de la remodelació del grup, el nou nom i el ska rural?
- Perquè els inicis foren molt diferents al que és actualment el grup. Vàrem començar fent punk-rock en format trio i quan la cosa va començar a estar rodada van entrar nous components que tocaven instruments de vent. Aquell fet, va provocar que l’estil més “distorsionat” donés pas a un estil molt més melòdic i de ritmes més festius. D’aquesta manera l’ska va agafar força en les nostres cançons i el nostre petit món rural on vivim va acabar de fer la resta.
- És Xeic! un grup que es troba més còmode als escenaris que als estudis?
- Sense cap mena de dubte l’escenari és el nostre habitat natural. Val a dir, però, que l’experiència d’anar fent discos fa que cada cop ens sentim més còmodes a l’estudi.
- Des de l’inici s’haveu rodejat de gent destacada en l’escena musical catalana (Obrint, Lax’n’Buxto, Gossos, Brams...) i ara heu pogut contar amb la col•laboració de Xavi Sarrià d’Obrint Pas o de Marc Sendra de Vitruvi (per posar un exemple). Què oferiu que tant agrada?
- Creiem que pot ser la sinceritat i la humilitat que el grup porta per bandera. Sempre estem aprenent i ens deixem assessorar per tothom. Les col•laboracions aporten coses noves i fan millor el producte. És un orgull per nosaltres rodejar-nos d’aquests grans músics.
- Què aporta la cultura rural a l’ska?
- A nosaltres, una manera de reivindicar la terra, la cultura popular... o simplement, ens permet sentir-nos orgullosos del lloc on vivim.
- Repartíreu gratuïtament el primer treball amb una gran acollida de seguidors, cregueu que les vendes van a funcionar bé?
- La veritat és que aquest segon treball també l’estem distribuint gratuïtament des del nostre web: www.xeic.cat però a diferència del primer, aquest es pot aconseguir físicament als concerts a un preu mòdic.
- Donat que gaudiu d’un ampla experiència als escenaris us considerem carregats de raons per opinar sobre els canvis esdevinguts en la música catalana en la darrera dècada. Quina és la principal transformació?
- La gran varietat de grups que hi ha i la qualitat que aquests tenen. A més, el fenomen internet a afavorit la difusió i la independència a l’hora de donar-se a conèixer sense complexes.
- Haveu nascut com a grup en el millor moment de la història del nostre país?
- Musicalment parlant potser si. Mai havia hagut tants grups cantant en català.
- On vos podem veure en directe pròximament?
- El dia 19 de desembre estarem al Perelló (Baix Ebre). Compartirem escenari amb Pepet i Marieta i per nosaltres serà l’últim concert de la temporada. L’any que ve farem 10 anys i volem preparar un directe espectacular.
Preguntes per contestar en poques paraules:
- Qui formaria el Supergrup (millor baix, millor bateria, millor veu….) de la història de la música en català?
- Ens agafeu una mica en fora de joc, però alguns podrien ser: Adrià Punti, Carles Sabater, Max Sunyer, Jimmy Piñol, Carles Benavent...
- I qui el Supergrup de l’actualitat?
- N’hi ha per triar i remenar...
- Quina és la millor frase que ha escrit el grup?
- Calma, molta simpatia i un somriure són els secrets i l’Ebre hi són, perquè les vides alegres i tranquil•les fan avançar i millorar el món.
- Quin és el vostre grup de referència?
- N’hi ha uns quants, Obrint Pas, Betagarri, Dr. Calipso...
Quatre és el nombre de tripulants d’aquesta aeronau musical que, un bon dia de la tardor del 2003, decidiren batejar amb el nom d’Amanida Peiot. I ho feren en honor al nom artístic que una mestra mexicana, d’origen català, feia servir als recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola. Però també perquè reflecteix amb claredat l’essència de la nostra aventura: una combinació no mesurada de diversos ingredients musicals, que navega a la recerca de nous paratges on expressar les seues emocions. LaCasaCalba, ubicada a la Valldigna, és el centre d’operacions des d’on planifiquen i enllesteixen la maquinària necessària per als seus viatges sònics. Para atenció perquè en qualsevol moment descarreguen el pròxim muntatge al terrat de ta casa! Com diu la dita popular: "el que avisa no és traïdor".
DISC JA A LA VENDA! El podeu trobar a PARTISANO, llibreria 3 i 4 ( OCTUBRE CCC ) i a Discos OLDIES, tots a València ciutat. També el podeu trobar a TUBE SOUND carrer Badia 12 ( metro fontana) Barcelona. Contractació i contacte: LaCasaCalba, cultura popular contemporània. lacasacalba@gmail.com [Francesc] http://www.lacasacalba.org/ MySpace
Observant el ritme de la ciutat i de la seva gent des de la seva atalaia privilegiada al barri Gòtic de Barcelona, Gerard Quintana ha concebut el seu darrer disc, Deterratenterrat (Música Global). S’hi poden trobar onze acurats temes que suposen l’exploració de noves vies per part de l’exlíder de Sopa de Cabra, amb cançons en què gèneres tant diversos com l’electrònica, la rumba o el reggaeton tenen un paper destacat.
