dimarts, 1 d’abril de 2014

“Rita Barberà no em mou a fer una cançó, per sort” - Indicat entrevista a Novembre Elèctric

Novembre Elèctric ha presentat recentment el seu debut discogràfic, “Intacte”. Ho ha fet junt a MésdeMil, un dels espais que més estan fent per dinamitzar la música fet en valencià. Inclús des de Madrid, com és el cas del grup de Yeray Calvo, un veí d’Algemesí que no dubta en cantar en la seua llengua malgrat estar lluny de la seua terra natal. 
Publicat a la secció de Panorama de Levante-EMV per Carles Senso.
- Novembre Elèctric ha arribat pegant fort al panorama valencià. Quin és el secret del grup i del vostre debut discogràfic?
No sabria dir-te per què està agradant. Supose que és la gent la que deuria explicar-ho. El que sí que crec és que es tracta d'una proposta molt diferent a les que ja existeixen al ecosistema musical valencià. L'altre dia llegia un comentari d'un periodista musical que em va semblar preciós: "Per fi podem plorar en valencià".
- És clar que ja hui és una normalitat absoluta però, per què cantes en valencià si Novembre Elèctric sembla establert a Madrid i comparteixes grup amb dos madrilenys?
És un altra raresa amb la que convivim amb normalitat. Jo sóc d'Algemesí, tot i que porte ja uns quants anys a Madrid. L'explicació és que les cançons van eixir d’aquesta manera. Si volia ser honest amb mi i amb les cançons no em quedava més opció que defensar el projecte des de Madrid, on vaig trobar a Sergio León (bateria) i Rodrigo Domínguez (baix), dos madrilenys que canten les cançons en valencià amb una il·lusió màxima.
- Es diu que les lletres del disc parlen del caràcter caduc de les coses, de la fragilitat, de l’esperança i dels finals que sempre vénen acompanyats d’uns nous inicis. Pura experimentació vital?
A mesura que vaig vivint coses em done compte de que la vida és molt més fràgil del que pensava en un inici. Com aquella frase que diu que el coneixement produeix tristesa. Això em reafirma en el fet de no pensar en el futur i viure més en el present. Vore les dos cares de la moneda del fet de que res siga per sempre.
- Les influències es situen en Pau Vallvé, Bon Iver o Sigur Ros, que no és dir poca cosa. 
Sí, aquestes pot ser son les més 'rares'. També en tinc d'altres més mainstream com Coldplay. El primer disc de Bon Iver és sentiment pur, màgic. De Sigur Ros m'encanten els desenvolupaments instrumentals dels seus discos i la seua èpica. Crec que es nota la influència de tots dos en cançons com 'Mai per sempre', 'Supernova 1006' o 'Intacte'.
- No hi ha política a les vostres lletres malgrat la convulsa època que es viu. Nous temps de la música feta en valencià o una qüestió conjuntural?
Això és una opció personal. Crec que la normalitat passa pel fet de que hi haja de tot. La meua elecció és ser fidel a les meues emocions personals que em mouen a fer música. A mi Rita Barberà no em mou a fer una cançó, per sort. Més enllà de la broma, respecte i admire molt a la gent que ho fa, com Pau Alabajos. Tota la meua admiració. Tanmateix, si tinc que eixir al carrer per a lluitar pels meus drets, ho faré, una cosa no lleva l'altra, afortunadament.
- Tanmateix, interpretes "Línea 1" d'Alabajos al càsting de l'Ajuntament de Madrid, superes la prova i després rebutges la plaça per oposar-te al funcionament de l'elecció general. Els principis per davant de tot. 
Sí, aquesta experiència té més a vore amb la vessant periodística. Volia contar com eren les proves i lo essencialment injustes que em semblaven. Es tractava d'un, com anomenaren, "càsting d'idoneïtat". Volia saber si per a Ana Botella era "idoni" cantar en valencià una cançó protesta als carrers de Madrid.
- Vosaltres que heu sigut capaços de recollir més de 1.500 euros en el crowdfunding, com veieu la nova normativa del Govern de Rajoy?
Em sembla una normativa amb una intenció clara de 'controlar' aquesta ferramenta en auge: tot el que no passe per un banc, caca. Em sembla fantàstic que regulen però no entenc la necessitat de limitar tant els objectius. No obstant, sembla que encara no està molt definida la idea i no es sap molt bé a quins casos afectarà i quins no (en els casos on hi ha recompenses sembla que no afectaria). No deixar-ho clar pot ser també és part de l’estratègia.
- Quines cites en directe teniu ja tancades?
Estarem el 29 de març en Madrid (Sala Costello) i el 4 d'abril a València (a la Sala Matisse), junt al grup Febrero. El 8 anirem a Barcelona, aquesta en format acústic (Koitton Club).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada