Tremp presenta oficialment el seu nou treball, "Jocs d’un miratge"

Tremp és un grup de música amb influències Indie, Grunge i Pop. Nasqué la primavera del 2011 a Gata de Gorgos (Marina Alta), quan va tindre lloc la seua primera actuació en directe. Des de llavors, la banda ha compartint escenaris amb grups com ara Smoking Souls, Mi Sostingut, Tardor, Delossantos, Cut your hair o Litoral. Amb aquesta trajectòria i després d’haver consolidat un repertori de 16 cançons, graven el seu primer treball el Febrer de 2013 amb 11 temes, que va veure la llum al desembre del 2013 amb el nom de Jocs d’un miratge, i amb la presentació d’un videoclip amb la cançò “Laila””.

A més de plasmar un relat líric, Jocs d’un miratge és el resultat d’un procés de creació que anteposa la creació de bases vocals i instrumentals a la configuració de les lletres que, poc a poc i intuïtivament, s’han desenvolupat guiades per les emocions i sensacions que transmet la música. Com a resultat d’aquesta metodologia, les cançons han adquirit un caràcter efimer i metafòric que reforça el concepte del disc. El disc va estar enregistrat, mesclat i materitzat per Alberto Manzanares, a exepció de “Laila” que compta amb la post-producció de Mark Dasousa. Tot el disseny que envolta al disc ha estat realitzat per Cristina Esteve.

La presentació oficial tindrà lloc el dia 18 d’abril a les 00h al Pub La Via de Gata de Gorgos. Al concert actuaran també El Trineu Tanoka i Mi Sostingut. Entrada gratuïta.

Coneix...Naia

Naia, són una formació que va nàixer l’any 2007, i els seus components provenen de diferents indrets del País Valencià: des d’Atzeneta del Maestrat fins a Xàtiva/Xàbia, passant per València, Alcàsser i Castelló de la Ribera. Enregistren el seu primer disc, Joc d’emocions, als estudis RPM (València), realitzant gravacions addicionals a Jaume Faraig estudi, durant l’estiu-tardor del 2009. El disc, Joc d’emocions, veu la llum a principis del 2010, conté 13 cançons i en ell han col·laborat els músics Nestor Mont, Miquel Gil, Dani miquel, Laura Navarro, Guillem Reig i Aina Tarrasó.

Amb 13 cançons, el disc de debut de Naia, Joc d’emocions, ens mostra una sonoritat en la que majoritàriament prima un rerefons tradicional, de la música de transmissió oral, al que s’incorporen elements musicals d’altres estils com el pop.

-Joc d’emocions és nominat a la categoria de millor disc de folk als premis Ovidi Montllor 2010 i finalista del Concurs Sons a la Fira Mediterrània de Manresa 2011.

En l’actualitat treballen en el nou directe i la gravació del nou treball, “No caminem sols”.

Entra a l’escena musical catalana el duet vallesà “Mr. & Mrs. Jones"

El duet de Sant Celoni Mr. & Mrs. Jones apareix a l’escena musical catalana amb el seu primer treball de música en català que porta per títol “Ni quinze dies”. Una nova proposta que vol ser aire fresc oferint un compendi de cançons amb històries quotidianes, molta melodia, dues veus ben empastades i ritmes fusionats amb una base clarament popera, arrelada en el folk americà o el soul, entre d’altres estils. Després d’una dilatada carrera musical, Keco Pujol i Marta de Paco, que són els artistes que hi ha darrere el nom de “Mr. & Mrs. Jones”, decideixen començar de nou, als quaranta, i apostar per la música de creació pròpia per poder expressar tot allò que des de fa temps volien explicar i que mitjançant les versions d’altres artistes ja no en tenien prou.

Actualment estan preparant l’enregistrament del seu treball “Ni quinze dies” que es farà a l’estudi MusicLan d’Avinyonet de Puigventós i esperen tenir-lo llest a la primavera.

Els mallorquins Donallop visiten el País Valencià

Donallop són un duet mallorquí format en l’any 2009 per Joana Pol i Pere Bestard, fundador i component de L’Orange. Després de cinc anys s’han convertit en una de les bandes mallorquines amb més concerts a les seves esquenes. Aquest mes d’abril, entre el 7 i el 14, duran a terme la seua primera minigira pel País Valencià: la “Gira Costa Est”, amb cinc atacs de Donallop: el dia 9 al Musical de Benimaclet, el 10 al Teatre La Clau de L’Alcúdia, l’11 a la Casa Cantonera d’Algemesí, el 12 a La Llimera de València i el 13 a L’Escenari d’Alcoi. Actualment duen a terme la composició del seu primer disc de llarga durada que veurà la llum durant la tardor de 2014.

Manel, Mishima, Refree, Pau Riba o Anímic, alguns dels noms del PopArb

La desena edició del festival de música pop independent PopArb, que tindrà lloc a Arbúcies (Girona) el 27 i 28 de juny, tindrà la presència de Manel, CaboSanRoque, Xavi Alías i The Free Fall Band, segons ha informat l'organització en un comunicat. Manel presentarà el seu últim disc, 'Atletes Baixin de l'Escenari', mentre que CaboSanRoque s'allunyarà dels grans muntatges per oferir un format més petit adequat a festivals; Xavi Alías debutarà al festival amb el seu àlbum a l'amor 'La set de la balena', i The Free Fall Band actuarà per segona vegada al PopArb.

Aquests grups se sumen a Mishima, Refree, Pau Riba, Pascal Comelade i Animic, bandes que van confirmar la seva participació al festival fa poc més d'un mes, i també a La Iaia, que actuarà el 7 de maig a l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm a la festa de celebració del desè aniversari del certamen.

“Rita Barberà no em mou a fer una cançó, per sort” - Indicat entrevista a Novembre Elèctric

Novembre Elèctric ha presentat recentment el seu debut discogràfic, “Intacte”. Ho ha fet junt a MésdeMil, un dels espais que més estan fent per dinamitzar la música fet en valencià. Inclús des de Madrid, com és el cas del grup de Yeray Calvo, un veí d’Algemesí que no dubta en cantar en la seua llengua malgrat estar lluny de la seua terra natal. 

Publicat a la secció de Panorama de Levante-EMV per Carles Senso.

- Novembre Elèctric ha arribat pegant fort al panorama valencià. Quin és el secret del grup i del vostre debut discogràfic?

No sabria dir-te per què està agradant. Supose que és la gent la que deuria explicar-ho. El que sí que crec és que es tracta d'una proposta molt diferent a les que ja existeixen al ecosistema musical valencià. L'altre dia llegia un comentari d'un periodista musical que em va semblar preciós: "Per fi podem plorar en valencià".

- És clar que ja hui és una normalitat absoluta però, per què cantes en valencià si Novembre Elèctric sembla establert a Madrid i comparteixes grup amb dos madrilenys?

És un altra raresa amb la que convivim amb normalitat. Jo sóc d'Algemesí, tot i que porte ja uns quants anys a Madrid. L'explicació és que les cançons van eixir d’aquesta manera. Si volia ser honest amb mi i amb les cançons no em quedava més opció que defensar el projecte des de Madrid, on vaig trobar a Sergio León (bateria) i Rodrigo Domínguez (baix), dos madrilenys que canten les cançons en valencià amb una il·lusió màxima.

- Es diu que les lletres del disc parlen del caràcter caduc de les coses, de la fragilitat, de l’esperança i dels finals que sempre vénen acompanyats d’uns nous inicis. Pura experimentació vital?

A mesura que vaig vivint coses em done compte de que la vida és molt més fràgil del que pensava en un inici. Com aquella frase que diu que el coneixement produeix tristesa. Això em reafirma en el fet de no pensar en el futur i viure més en el present. Vore les dos cares de la moneda del fet de que res siga per sempre.

Pere Vilanova publica el seu nou disc, "Les tres estacions"

El cantautor Pere Vilanova presenta el seu nou disc Les tres estacions (Right Here Right Now, 2014), un treball de 10 cançons on es ressegueix un viatge de set anys dividit en tres parts, des del nord de Bèlgica fins a Barcelona, passant pels Pirineus. El nou àlbum ha estat produït per Dani Ferrer (Love of Lesbian) i il.lustrat per Paula Bonet. Un disc on es barregen diversos estils, des del folk fins al pop més atmosfèric, tots lligats amb unes llestres poètiques que narren recerques, troballes i pèrdues.

Pere Vilanova ha editat quatre discos durant la seva trajectòria: Titans (Aixopluc Estudisc 2008), All the heavy days are over (Aixopluc Estudis, 2008), Una magrana d'astres (antologia de poemes musicats de Carles Duarte, CCG, 2011) i Les tres estacions (Right here now, 2014). També és autor de diversos llibres de poesia, entre els quals, Les arrels impossibles (Ploion Editors, 2009) i Korenlei (Cubert edicions, 2014). Vilanova és considerat com una de les veus més personals de la seva generació.

Marasme publiquen el seu segon disc, “De Llums i Ombres”

Després d’un primer avanç en format vinil (el single “Aquí les ombres mai no arribaran”), publicat el passat 2013, el grup mallorquí Marasme presenta el seu nou treball: “De Llums i Ombres”. Es tracta de set noves cançons cantades íntegrament en català que, en el seu conjunt, sumen prop d’una hora de durada. Amb el seu títol, el quintet no només fa referència als contrasts i clarobscurs que caracteritzen la seva proposta musical, sinó als problemes que han endarrerit l’aparició d’aquest treball al voltant d’un any. “Al llarg d’aquests tres anys ens han passat moltes coses, tant bones com dolentes. El títol del disc reflecteix d’una forma bastant clara el resultat d’una època un tant difícil com la que hem viscut com a banda”, afirmen. “De Llums i Ombres” ha estat produït per Josep Miquel Puigserver –responsable d’enregistrar a altres grups com Beach Beach, Satellites o Da Souza, entre d’altres– i finalment masteritzat per Toni Toledo (Sexy Sadie, Iván Ferreiro). De l’artwork s’encarrega l’artista mallorquí Tià Mas.

Amb aquest nou treball, Marasme, que acaben de complir els seus sis primers anys de vida, marquen una notable diferència respecte al seu debut, “Mirroir” (2010). “De Llums i Ombres” marca un allunyament dels patrons més ortodoxos del post-metal per apropar-se cap a un plantejament molt més avantguardista i personal. “Per a aquest disc no ens plantejarem si volíem sonar a tal o qual grup: simplement, ens deixarem portar... tot i el risc que suposa que cadascun de nosaltres sigui un món diferent i, com a tal, escolti una música diferent de l’altre”, afirmen també. Així doncs, “De Llums i Ombres” mescla diferents influències del post-metal en la seva vessant més extrema, però també del post-hardcore, de l’screamo, del black metal o el doom. Etiquetes dispars que, en aquest cas, queden unides d’una forma molt natural dins d’un disc molt més fosc, atmosfèric i emocional que el seu predecessor, “Mirroir”: set cançons en les quals la banda realitza un exercici d’introspecció, no només musical, sinó també personal.

Línia Maginot presenten el seu treball de debut, "Fibonacci"

A partir d’ara la Línia Maginot deixarà de ser el conjunt fortificat més important de la història per ser també un projecte musical que deixa el públic sense defenses. Línia Maginot és un bastió des d’on sentir històries de passió, incomprensions amoroses i tempestes d’emocions sense recer. Formats durant el 2012 els de Vilanova i la Geltrú fan una precisa mescla d’instruments elèctrics propis del pop i del rock i d’acústics com l’acordió o la mandolina aconseguint una textura filada de so americà, beat i mediterrani. Cançons melòdiques amb rerefons de folk mediterrani i les millors receptes anglosaxones.

Línia Maginot són: Magí Mestres (ex-La Brigada), Pau Albà (Les Sueques), Guillem Albà i Jordi Ferret. Aquest 2013, després d’haver mostrat la seva força en nombrosos escenaris i també en menjadors i terrats particulars, presenten el seu treball de debut:Fibonacci.

Liannallull presenta "Les putes catalanes"

Liannallull presenten el seu nou EP Les Putes Catalanes, sis cançons que ens parlen de recuperar el cel, la tribu i el ritual; de rics vinguts a menys, de ‘putes’ que saluden el diumenge al matí passejant del bracet de la dona i que per diners es posen el vestit que calgui; de vagabunds que caminen pel carrer i canten cançons a ple pulmó o de la necessitat d’escapar de tot el soroll una tarda de tardor. Les Putes Catalanes significa la continuació del disc Els Radicals presentat el 2013, amb el que el grup s’endinsava en la seva versió més elèctrica fruit de l’energia dels directes, on un rock d'ascendència garatge i R&B s’amaneix amb el seu característic toc de folk d’autor.

Enregistrat a Ca LaCari a Riells del Montseny, per Mau Boada. Mastering: Ferris Aromi Liannallull són: Jordi espinach, Pablo Acosta, Anna Capacés i Xavi Garcia. Trompetes: Jordi Espinach Percussió: Dani Farran

4hiverns presenta nou disc

Carles Querol (ex first aid kit) torna amb un nou projecte personal anomenat 4hiverns i aquesta vegada com a compositor, cantant i instrumentista. Deu cançons pop de caire intimista gravades als estudis Can Sons donen forma al seu primer disc. Aquest disc homònim compta amb les col·laboracions d’artistes com Arnau Vallvé, Jordi Lanuza, Agnès Aran, David Pérez, Pau Vallvé, Pedro Font i Toni Sagi. Guitarres acústiques com a protagonistes, arrengaments de teclats, sintetitzadors, guitarres elèctriques i bateries orgàniques, acompanyen les 10 històries dels 4hiverns.

“L’ànsia que cura”, nou disc de Mishima, ja disponible

Els catalans Mishima acaben de publicar el seu nou i setè llarga durada, que porta per títol “L’ànsia que cura” (The Rest In Silence/Warner, 14). De moment ja podien escoltar-se un parell de cançons, entre elles “Llepar-te”, el single d'avançament del disc. L'enregistrament s'ha dut a terme en els Black Box Studios a Anjou (França), lloc pel qual han passat bandes com Shellac, The Ex, Diabologum i molts altres. La banda ha coproduït el disc al costat de l'alemany Peter Deimel (The Kills, The Last *Shadow Puppets, Anna Calvi). “L’ànsia que cura” s'edita en format físic (CD i vinil) i digital. Està disponible en aquest enllaç a itunes