Coneix els secrets de "Tuactes i rebomboris" de Mox

“La primera cosa que ens passa pel cap quan escoltem la fórmula musical que ens proposen els Mox és: com potser que ningú no l’haja assajada abans?  Certament no han sigut els primers en portar a terme aquestes maniobres de fusió; ni segurament són peoners en el mateix fet de barrejar els rudiments de la tradició musical valenciana amb el llenguatge del pop i del rock; però ningú no els podrà discutir que són els que han realitzat l’operació amb una major convicció i gosadia.  (...) A hores d’ara resulta ja del tot evident que els Mox han trobat una idea, una operativa i, sobretot, una particular expressivitat que imposa el seu domini sobre tot plegat. En podríem dir “pop valencià” si necessitàvem una denominació més o menys definitòria, tot i que estaríem condemnats a la imprecisió: el pop és el vehicle; la tradició valenciana el mapa. Però el que realment importa ací és un viatge que ens ha permés descobrir paisatges tan insòlits com estimulants”.

Josep Vicent Frechina (Pròleg al llibret de “Tuactes i rebomboris", Mésdemil, 2015).

Tardor torna amb "Una ciutat invisible"

Tardor ens presenta el seu segon LP: Una ciutat invisible. Un disc a través del qual el grup ens situa en un espai imaginari forjat a partir de les vivències que els seus tres membres originals han experimentat en tres ciutats europees diferents: París, Brusel·les i València. Durant aquest any lluny dels escenaris, la jove formació valenciana ha elaborat un disc més madur, més conceptual i amb més matisos a tots els nivells. Un relat musical on s’amaga una part important de les seues vides.

“Una ciutat invisible. Com qualsevol i com cap altra. Una ciutat que no existeix, construïda a partir de les il·lusions i les pors, dels anhels i les derrotes de tres persones distintes en tres llocs distints. Un lloc imaginari on hem aconseguit alçar l’edifici malgrat la distància.

Asfalt, ombres, llum, soroll, pols, gent. Esperança. Totes les ciutats són iguals i diferents a l’hora, un ecosistema fàcilment identificable. Brussel·les, París, València. Un triangle de ciutats. Tres realitats que s’assemblen, a pesar dels matisos que les fan úniques. De la sensació d’estar vivint vides completament diferents però descaradament semblants neix el desig de construir una ciutat comú, invisible, que tot i que no pot xafar-se existeix en la mesura en què nosaltres la fem real. L’hem alçat per mantenir-nos a prop. Per convertir tres llocs distants en un únic refugi on trobar-nos.

Som de ponent, segon disc d'Ali Farnat

El grup de Quart de Poblet Ali Farnat ens presenta el seu segon treball discogràfic que porta per títol Som de Ponent: 8 cançons on podem trobar una bona mostra del que és Ali farnat, una banda de ska fusionado amb ritmes tradicionals valencians i mediterranis amb tocs de la música balcànica. El grup naix en 2008,quan músics provinents d’altres formacions musicals desaparegudes recentment, com ara Skaparapid, Escaramussa Folk o Fuzio Musikistaro, decideixen unir-se i crear esta nova banda que gràcies a la trajectòria dels seus integrants passa a ser exemple de fusió d'estils. I d'ahí també el nom del grup, que sorgeix de la unió de la paraula Ali, part de l'expressió “Fer ali” (1. Fer ali: avenir-se dues o algunes persones, pel seu geni, o entendre's i ajudar-se mútuament per a realitzar algun propòsit: 2. segurament postverbal de aliar, com desvari, canvi, nunci, etc) i la paraula Farnat (sinònim de mescla, barreja). Ali farnat, és doncs una expressió inventada que vol plasmar el concepte de grup per a barrejar estils.

El Sol surt per Castelló amb Égalité

Égalité ens cega per uns segons, com si es tractara del Sol eixint per damunt del Mediterrani un bon matí d’octubre. Sorprenen – i ho fan per a bé- amb la qualitat de so i estructures de les cançons que publiquen a Surt el Sol. Els borriolencs presenten el seu nou treball, un LP de dotze cançons que suposa el seu debut discogràfic. S’endisen en sonoritats properes a La Raíz, La Ruda Salska o Auxili tot jugant en un substrat musical que s’enmiralla amb la música jamaicana.

Unes líriques crítiques amb la realitat social que els envolta, disparen fletxes certeres i amb regust literari contra el desencant i el desànim, però deixant també lloc per a l’amor. Missatges d’esperança i optimisme que es barregen amb versos més intimistes. A més tot i que trobem tots els texts en valencià, hi ha també el tema “Vamos a tocar el cielo”, on s’atreveixen amb el castellà amb reeixit resultat.

"El temps del llop", òpera prima de Gener

L’òpera prima de Gener, El Temps del Llop, suposa un bufit d’aire renovador en l’actual panorama musical en català. Acostant a la sensibilitat mediterrània influències tan diverses com Jeff Buckley, Grizzly Bear, Fleet Foxes, Feist o Elliott Smith, Gener es presenta com una proposta d’autor en clau valenciana, personal i moderna. En ella, conflueixen la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somniador i sofisticat i la ràbia de l’esperit punk. Dins d’este eclèctic mapa de coordenades, les onze cançons d’ El Temps del Llop ens obliguen a emprendre un viatge a través de la valentia i la covardia, l’esperança i la desesperació, l’amor i la mort, la lluita i la ressignació. Un acte de migració espiritual, un intent de mudar la dolorida pell valenciana -insensibil·litzada ja a base de colps i morats- per una nova pell més sensible. 

"Tres", el nou disc de Néstor Mont

Néstor Mont torna amb Tres, el seu tercer treball com a cantautor. Es tracta d’un disc que aposta per la sinceritat sonora, gravat en directe en formació de trio, amb Josep Pérez a la bateria i cors, i Pere Ródenas al baix i cors. Una aposta per la senzillesa i la contundència. Un treball que reflexiona sobre la condició humana, que inclou poemes d’autors com V.A. Estellés i Marc Granell, que posa lletra a La Muixeranga, i que reivindica referents dels drets humans, l’alegria i l’estima.

Resumir la trajectòria musical de Néstor Mont no és tasca fàcil. En la seua etapa de joventut va formar part de diverses bandes de pop-rock. Més tard, s’aficiona a la guitarra clàssica i comença el seu camí com a cantautor. És llavors quan crea, amb Joansa Maravilla i Mara Aranda, el grup Mi bolsillo junto al mar, projecte de guitarres acústiques i veus, que desembocarà en la creació del grup Cendraires on comença la seua aproximació cap a la música d’arrel tradicional i folk i que més tard afavoriria la seua participació en grups com L’ham de foc o Aljub. 

Arriba la Tardor...

Una ciutat invisible aquest és el títol del nou disc de Tardor, que veurà la llum a principis de novembre. La banda l’acaba de fer públic, juntament amb algunes mostres del que serà la imatge gràfica del disc. A les xarxes socials el presentaven així: “Una ciutat invisible. Com qualsevol i com cap altra. Una ciutat que no existeix, construïda a partir de les il·lusions i les pors, dels anhels i les derrotes de tres persones distintes en tres llocs distints. Un lloc imaginari on hem aconseguit alçar l’edifici malgrat la distància.

Asfalt, ombres, llum, soroll, pols, gent. Esperança. Totes les ciutats són iguals i diferents a l’hora, un ecosistema fàcilment identificable. Brussel·les, París, València. Un triangle de ciutats. Tres realitats que s’assemblen, a pesar dels matisos que les fan úniques. De la sensació d’estar vivint vides completament diferents però descaradament semblants neix el desig de construir una ciutat comú, invisible, que tot i que no pot xafar-se existeix en la mesura en què nosaltres la fem real. L’hem alçat per mantenir-nos a prop. Per convertir tres llocs distants en un únic refugi on trobar-nos.

El debut de La Puta i la Ramoneta és "Prunografia"

Gravat a l’Ametlla del Vallès i Riells del Fai entre novembre de 2013 i març de 2014 (excepte la bateria, gravada entre octubre i novembre de 2013 a l’Alquímia d’Estels de Tiana) el primer disc de La Puta i la Ramoneta és "Prunografia". "El nostre estil es basa en el rock sense que per això ens sigui fàcil de definir-lo, ja que les influències que hi reflectim són molt diverses. En tot cas creiem que podem generar un contrapunt contundent, però no barroer, a les tendències més melòdiques actuals", expliquen a Indiecat.

“Imbècil”, primer disc de Prozak Soup

Com vos vam anunciar fa unes setmanes, ja està ací el nou treball de Prozak Soup, el nou projecte de Joan Palomares. Els jove grup de Bellreguard aposta per una nova sonoritat que beu del post-hardcore, la electrónica clàssica i el hip hop crític. De l’edició en format físic, se n’han fet només 50 còpies per als mecenes que van fer realitat el projecte gràcies a les seues aportacions. Es tracta d’una edició artesanal, en forma de vinil, però amb la música inclosa en un USB. Per a la resta de públic, el disc està disponible en format digital als Bandcamp de Mésdemil i de Prozak Soup.

Malagana presenta el seu nou disc "Inventant Revoltes"

Malagana presenta el seu nou disc "Inventant Revoltes" el 27 de juny a la sala La Consulta del Dr. de Castelló.  És un grup d’ska-reggae format l’estiu del 2003 a Borriol. La flama de Malagana continua més viva que mai, després de L’Ona Dissident (Autoeditat, 2007) i Acció Positiva (Quimera Records, 2011), la formació de la Plana engega un nou projecte que suposa un clar pas endavant en la seua trajectòria: Inventant Revoltes(Bureo Músiques, 2014). Malagana ha comptat amb Diego Barberà com a productor, baixista d’Obrint Pas i músic amb reconeguda trajectòria. Un disc de 10 temes amb aire fresc, una base rítmica i contundent, acompanyada de melodies més enganxoses i directes, on el reggae guanya presència.

"Expansion Pack", nou disc d'Atupa

El nou treball d’Atupa, Expansion Pack, ens presenta la cara més electrònica dels de l’Horta, sense deixar de banda, però, el rap de sempre. El resultat: un EP potent i festiu. El títol té diversos significats per al grup: d’una banda, el d’EP (extended play); de l’altra, el format de l’edició, que reflecteix la seua ambició i les ganes d’assolir un lloc dins de la música valenciana, mitjançant la professionalització en la creació, producció i gravació de les noves cançons. En aquest sentit, han decidit treballar quasi íntegrament en la producció d’instrumentals amb Ainz Adams, per a aprendre el màxim de la seua experiència i per a aconseguir consolidar quatre noves cançons que definiren les diverses variants estilístiques que el grup ha treballat fins ara.

Hiverns en estiu

Deia allò Fuster d':"El nom fa la cosa". Tantes vegades la cosa (qui sap per quina enrevessada raó) també edifica el nom. Tanmateix, la relativitat de la realitat fa que la terminologia i els conceptes canvien segons els prismes. Quan Carles Querol va projectar mentalment el seu projecte musical el va pensar com 4hivers, tal vegada donat el clima íntim i recollit del disc. Com que el seu artífex venia del pop electrònic, el pas a les guitarres acústiques l’observà amb la tranquil·litat de qui reposa amb el fred esperants oratges més favorables per esclatar. Tanmateix, a Indiecat el disc ens arriba amb la calor sufocant de l’estiu i, que us anem a dir, ni molt menys ens incomoda. El descarreguem al reproductor i l’ambient es modifica. “Miralls”, “Ignició” o “Un final diferent” ens aporten paisatges colorits per la riquesa d’una música equilibrada que et convida a escoltar les lletres (excel·lents per moments, magnífiques sovint) amb algunes frases per ser recordades.

Rafa Valls presenta "Alta fidelitat", el seu projecte més personal

Després d'haver format part de diferents grups com Guaita'ls, Early Fighters o Brick Crisis, el cantautor terrassenc Rafa Valls ha decidit endinsar-se en un projecte personal. El 2011 va emprendre aquest camí, que l'ha portat a publicar el seu primer treball en solitari, 'Alta fidelitat' (Picap, 2014). La data de sortida del disc està prevista per al 9 de juny, i a l'EDR en fem un petit tastet amb tres temes: "Sóc jo", "De mil maneres" i "Salvatge intensitat". 

Rafa Valls presenta el seu primer àlbum, amb tretze temes d'un estil pop-folk i que fan un viatge entre la música i les emocions més primàries. Partint dels seus coneixements i experiència, Valls explica que vol recuperar i fusionar estils i harmonies pop-folk dels Estats Units amb lletres en català. Segons el terrassenc, Alta fidelitat és un disc amb cançons plenes de sentiments que sonen velles i noves a la vegada. A EDR avancem tres temes del primer projecte en solitari del músic terrassenc:

Blüe prepara el seu pròxim disc, "Efecte Papallona"

El més menut i insignificant canvi pot produir una enorme reacció és, en resum, el significat d'Efecte Papallona un important concepte dins de la Teoria del Caos. I això és, precisament, la idea principal que vol transmetre el pròxim disc de Blüe, un Mc de Castelló de 23 anys." Efecte Papallona serà un disc dinàmic i melòdicament potent. Sempre apostant per un extrem cuidat de les lletres, sense perdre l'essència del carrer, i mantenint l'estètica, l'amor i la ràbia que em són característics. Traure-li el màxim de rendiment musical i sonor possible serà faena de Full Basstards, a càrrec de, pràcticament, tota la producció musical, mescla i mastering. Diverses instrumentals Hip Hop i Dubstep tornaran a ser el millor escenari possible per a fer volar la imaginació durant 50 minuts de crítica i autocrítica", explica l'autor al seu Verkami, en el que recull fons per poder dur endavant la iniciativa musical.

Els "Motius" d'El Diluvi, nou disc ple d'amor i rebel•lia

Motius per debatre, per escriure, per compondre, per gaudir, trobar-se o conèixer. Són multitud de "Motius" els que han dut al grup de Castalla El Diluvi a gravar aquest disc. Coneguts pel seu homenatge al cantautor d'Alcoi, Ovidi Montllor, ara ens presenten el seu primer treball. Un àlbum amb cançons originals que incorpora també dos versions de l'Ovidi. Un total de 10 cançons que han estat possible gràcies a la gent que els ha recolzat amb el seu projecte de micromecenatge. Tot un èxit ja que han aconseguit dues vegades el que necessitaven per fer-lo realitat.

Per a aquesta fita tan important s'han volgut rodejar dels millors, al seu vaixell no ha dubtat en pujar-se el productor David Rossell. Txarango, Els Catarres o Brams són alguns dels amb els que ha treballat. Els responsables de la seua edició seran Música de Telers (Arthur Caravan, WANB...).

Kontaminació Akústika presenta "Vestits amb paraules noves"

Després d'un parell de mesos de faena, Kontaminació Akústika, grup d'ska-fusió de Biar (Alcoià) presenta a partir de hui a les 12 del migdia "El Caminant i el Mur" el primer avançament del seu futur disc, Vestits amb paraules noves. La cançó ha estat elaborada a partir d'una recopilació de molts versos del llibre "El Caminant i el Mur" (1954) de Salvador Espriu. Els biaruts presenten aquest avançament abans del seu primer concert de presentació el dia 7 de juny a Onil, junt a El Diluvi i Tropoll en la Gira de música en valencià d'Escola Valenciana. La cançó compta amb la col·laboració de Flora, a la veu i la bandúrria, (El Diluvi i Pellikana) i Josep (Odi) a les tecles. Podreu escoltar la cançó a www.kontaminacioakustika.com, youtube i a facebook.

Clara Andrés, 75a referència de Mésdemil

Després de quatre anys, Clara Andrés (Oliva, 1977) torna amb un nou treball, Entrelínies, que serà la referència número 75 de Mésdemil. Número rodó, per a un disc rodó! Després d’una llarga trajectòria amb diversos premis, una maqueta i dos discos al llom, la cantautora torna a la càrrega acompanyada per la seua banda habitual: German Ycobalzeta (guitarres, cabaquinyo), Xarli Oliver (percussions) i Aleix Forts (contrabaix) i amb col·laboracions de luxe de Carles Belda (acordió) i Pau Valls (Trompa). El disc s’ha gravat als estudis Paella amb Albert Vila, i el disseny ha estat a càrrec de l’il·lustrador Moisés Mahiques.

Encara podeu participar al Verkami engegat per dur a terme l’edició i la distribució del disc. Teniu de temps fins al dia 25 de maig. Animeu-vos!!!

Pere Janer presenta el seu nou disc anomenat “Present Perfect”

"Present perfect" inclou deu temes que configuren un recorregut per diferents estats d’ànim i escenaris. Un recorregut en positiu des d’on la imaginació i la creació actuen com a motiu inspirador per a la vida. Si a l’anterior treball, Pere Janer s’endinsava a explorar en un viatge de paisatges obscurs i camins dividits, en aquest nou disc ens parla del present no com a oposició passat i futur, sinó com a consciència de l’aquí i l’ara. Un present a través de la vida i de la mort, de la memòria del pas del temps, de la transformació dels paisatges, dels records i dels desigs.

"Present perfect" significa un temps acabat de passar, però que encara perdura i per tant ens afecta. Es tracta d'un fet que ens recorda constantment que hem de viure plenament el moment en què som. "Present perfect" cerca fer-nos visibles en aquesta hora que desitjam, malgrat les dificultats, perfecte.

Amics del Bosc presenten "Desig"

Amics del Bosc presenten Desig, el seu segon treball format per onze noves composicions que ens endinsen en el genuí món interior del quartet barceloní. La banda neda a contracorrent amb un disc de rock, angulós, eclèctic i explorador. La pulsió del desig -leitmotiv del disc- recorre les noves cançons, en la seva forma plaent però també mostrant la seva cara dolorosa. Un desig divers i abstracte que mai es pot saciar ni satisfer completament. Un desig que, portat fins a les últimes conseqüències, t’apropa cap a l’abisme.

Per a la producció d’aquest segon disc, Amics del Bosc han fet un salt qualitatiu important, ja que han comptat amb la producció de Santi García, amb el qual els barcelonins han aconseguit el so que feia temps que buscaven. El productor de Sant Feliu de Guíxols ha dotat la música del disc d’una profunditat i preciosisme inusitats fins aquest moment en la carrera de la banda, en la qual la guitarra de Josep Torelló i els teclats de Guillem Caballero dialoguen en els solos i els arranjaments, mentre que la base rítmica, a càrrec de Borja Camí al baix i Lluís Vintró a la bateria, combina el tall clàssic del rock amb una personalitat i sonoritat més arriscades.

Sitja presenta el seu tercer treball

«Good Laboratory Practices, tercer episodi de la seua persistent i insòlita recerca, sembla haver-los portat al nucli dur d’aquesta gramàtica, la sala de màquines del llenguatge on es troben els aparells codificadors. I ho han aconseguit definint, en primer lloc, una metodologia de treball rigorosa inspirada en els fonaments filosòfics de la Ciència contemporània i posant-la després en pràctica en aqueix think tank artístic que ha resultat ser el Taller d’Interpretacions Intempestives, on s’han dedicat a experimentar sense prejudicis, explorar els seus límits i convertir el discurs en cançons.

És en aquesta darrera fase, el de la pura creació musical, on s’evidencia l’èxit del procés: les cançons s’emancipen ràpidament de mètode i filosofia i esdevenen ens autònoms, càpsules expressives que no necessiten cap explicació addicional per torbar-nos amb la seua bellesa una mica introvertida i taciturna, ensenyorides d’un paisatge sonor perfilat amb llunyanes pulsacions de jota, seguidilla o fandango i traces de pop sedós que completen subtils textures electròniques.