En moltes llengües del món, jugar és sinònim de tocar música. Aquesta equivalència també és bona a Guissona, dalt de l’altiplà de la Segarra, on va néixer i juga amb cançons en Joan Pons, el Petit de Cal Eril. Amb el seu inconfusible accent de ponent, ens canta cançons senzilles que viatgen a llocs inesperats. Ens parla de coses petites i d’animals de totes les mides. De la vida desenfeinada al poble. De no fer res i fer de tot. De la boira i del sol. Sempre en la millor tradició del folk psicodèlic: So orgànic i càlid, girs experimentals, regust popular, moments naïf, flautes, melòdiques, xilòfons, sorollets inclassificables... Se’l podria emparentar amb Gorky’s Zygotic Mynci i Música Dispersa, amb Flaming Lips o la Incredible String Band. Però tot el que fa té un segell propi, potser per l’optimisme rural, l’olor de xiclet i el siroll de tractors de la Segarra.
+ Info en el seu MYSPACE
Us deixe el tema CD per a DESCARREGAR (Ens arriba dels nostres companys de El Mundo de Tulsa i, per tant, suposem que conten amb el permís per difondre el treball de part dels autors. Aquest portal sempre respecta la intenció dels creadors)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada