Descarrega el nou treball de Naia

Naia publica “No caminem sols”, un treball, que es pot aconseguir mitjançant descàrrega lliure a la xarxa, amanit de força, energia i ràbia, i que ha estat enregistrat, mesclat i masteritzat els darrers mesos per Marc Torner i Jose Garcia. Al treball, i pel que fa a l’apartat musical, trobem 4 cançons amb textures d’arreu del món, sense oblidar la nostra casa, la mediterrània, i més concretament, el País Valencià. Així, sonen llaüts, guitarró, guitarra i dolçaina, però també teclats, les imprescindibles i tant presents percussions, el baix, scratchos i les veus. Per aconseguir el ventall de sonoritats que ens aporten aquests instruments hem comptat amb la col·laboració de Miguel Llàcer (dolçaina), Antzoki d’Arrap (veu) i Dj Rosvil (scratchos). I amb els components que formen actualment Naia, que són, Josep Alemany (veu i guitarra), Alfons Ramírez (bateria), Jose Almudéver (percussió), Loyda Navarro (baix), i com a novetats respecte de l’anterior treball, Quim Sanç (llaüt, guitarró i veu) i Hèctor Galan (teclats).

Si ens centrem en les lletres, gaudim d’un poema de Plàcid Rosaleny a “Soldat de plom”, i tres escrites per Josep Alemany a la resta de cançons. Totes elles clarament reivindicatives i polititzades que no escapen de la situació social actual. 

Naix No caminem sols! Nou senzill. Nou directe!

+info: http://www.somnaia.com

Prozak Soup, nou projecte de Joan Palomares

Prozak Soup és el nou projecte de Joan Palomares. És una aposta per una nova sonoritat que beu del post-hardcore, la electrónica clàssica i el hip hop crític. Volen editar un disc en un format especial, tan potent com la música que inclourà! El grup ens anima a participar al seu projecte de Crowfunding: “Totes i tots sabem que la trajectòria del músic/a valencià/na que canta en la seua llengua i que ho fa al seu territori és plena d’obstacles. Ens ha dit un pardalet que tant des de València com des de Madrid ens acariciarien del cap si pleguem, venem les guitarres i ens enganxem a una sèrie de La 1. Però l’oferta no convenç i nosaltres continuarem. La nostra oferta és clara, sols plegarem quan sigam el grup que represente Espanya a Eurovisión. Fem aquest Verkami per donar-vos l’oportunitat als qui vulgueu tindre el nostre treball, titulatImbècil, en format físic. Per això, en aquesta ocasió no editarem cap tira industrial en format clàssic. No volem arriscar diners, ja arrisquem el futur laboral… Sols farem una tirada artesanal del disc per a totes les que ens el demaneu a través d’aquest projecte de finançament col·lectiu.

Les vostres aportacions seran l’única font de finançament de l’edició del disc. L’àlbum físic serà una edició limitada, i constarà d’una capsa de vinil amb portada i contraportada, amb un pen-drive que contindrà el disc en mp3 i el format W.A.V. original de la gravació, així com les lletres, i algun element Mèdia sorpresa.

Hugo Mas i Arthur Caravan triomfen als IX Premis Ovidi

La seu de la Societat Coral El Micalet va acollir anit la celebració de la gala de lliurament dels IX Premis Ovidi, esdeveniment organitzat pel COM – Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià – que es va viure en un ambient d’amenitat i festa amb les divertides aparicions en escena de l’actor i presentador Eugeni Alemany. L’afluència considerable de públic ha ajudat a consolidar l’èxit dels Premis. Dels triomfadors de la nit, cal destacar Hugo Mas i Arthur Caravan amb quatre premis (arranjaments, millor disc de rock, millor cançó i millor disseny –ex aequo), la qual cosa els situa al centre de l’efervescent escena actual i reforça el paper creatiu de la ciutat d’Ovidi, Alcoi, en la música en valencià. Els també alcoians We Are Not Brothers s’han endut el premi al millor disc de rap i música electrònica. El premi al millor disc de pop se l’ha endut Novembre Elèctric, un grup comandat pel jove d’Algemesí Yeray Calvo, que juntament ambBluesfuckers (Carcaixent), premi Ovidi a la millor maqueta, completen la nòmina de premis que s’enduu enguany la comarca de la Ribera, una de les més dinàmiques quant a la música en valencià.

Tomàs de los Santos i Borja Penalba s’emporten, amb el seu primer disc junts, el premi al millor àlbum de cançó d’autor.

El grup de Vila-real Sitja (millor disc de folk), Sis Veus per al Poeta (millor lletra), Obrint Pas (videoclip) i Orxata (disseny -ex aequo), són altres dels premiats anit.

Lluís El Sifoner: "La cultura valenciana viu en un camp d’extermini cultural complet"

Està de tornada Lluís El Sifoner, un dels cantants claus dels primers anys de la música en català. Ho fa amb un micromecenatge per costejar el seu disc "Cançons al Riurau" i ho complementarà amb un concert de presentació i una gira. L'entrevista Indiecat. Història viva. 

- Torna Lluís El Sifoner, i això?

- Feia falta que tornara. Estem de nou en una Transició -o en una Revolució, chi lo sa- en la qual hem de vore molta gent, que es considera important, pegant bacs i enduent-se grans decepcions, i El Sifoner, que ja va formar part destacada d’aquella, que va tindre lloc després de la mort de Franco, ara no podia faltar a tan magna festa. No creu?

- Ni la seua trajectòria ni el seu prestigi li han permès evitar passar pel micromecenatge?

- Sifoner ve de l’ofici de vendre sifons i llimonades, sap? El micromecenatge és una arma de les persones sòbries i solidàries. Hem d’anar acostumant-nos a crear armes pròpies, que els egoistes afanyosos ja fa anys que se les han creades. Ells: multinacionals, Mercats (in abstracto, sense noms concrets: tot negre), negocis d’explotació del Tercer Món, paraïsos fiscals, i etc. I els solidaris: micromecenatges, respecte a la terra i al medi ambient, sindicats que, no només es diguen internacionalistes, sinó que ho siguen, i que no funcionen només en les seues nacions i per interessos propis, etc. Cal fer l’aggiornamento, estar al dia, i ser solidari amb la teua gent. El món serà nostre o d’ELLS. I, posats a tindre polítics que servixen per a ben poca cosa, tinguem-ne dels que podrien frenar el domini del que mana realment El Capital: Ja fa anys que vaig publicar un article demanant un govern mundial (Levante 07-02-1993); ara hi ha economistes i caps d’Estat progressistes que prediquen també la mateixa necessitat. I m’alegre de trobar –encara que siga vint anys després- el recolzament d’algun professional de l’economia, que a mi m’agradaria que fóra solidària, i, quan calga, de grans mecenes xicotets.

- Què serà “Cançons al Riurau”?.

- ‘Riurau’ és una paraula revolucionària, nova, màgica, bonica, explicada per la ciència i dominada per la tècnica de la intel·ligència emocional; i està plena de continguts culturals que els valencians i valencianes estan començant a descobrir, a partir de la reivindicació que fem, des de l’associació Riuraus Vius, a favor dels nostres edificis valencians més emblemàtics. En el disc hi haurà cançons tradicionals que parlen dels riuraus i la pansa, i també d’altres oficis del moment, el segle XX, i diversos poemes, que hem musicat, de poetes que han parlat del riurau: Vicent Andrés Estellés, Maria Ibars, Vicent Balaguer, Mascarell i Gosp... Tot embolcallat per una magnífica portada, mínimal i genial, d’un professional de gran prestigi.

El Micalet acull hui els Premis Ovidi 2014

El Colectiu Ovidi Montllor de Música en valencià ha fet pública la llista de finalistes als Premis Ovidi 2014, a excepció del premi a millor disseny i millor videoclip. En aquesta edició, la festa de la música en valencià serà possible gràcies al suport de la Societat Coral El Micalet, L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la Fundació SGAE i l’empresa Pollos Planes. Enguany se’n celebra la novena edició que tindrà lloc, com ja és tradició, a la Societat Coral El Micalet, el dia 27 de maig a les 22:30h. La gala serà conduïda per l’actor i presentador Eugeni Alemany (Caiga quien caiga, Trau la llengua, Un país de llibre). El Premi al suport a la música en valencià se li atorga per unanimitat als digitals especialitzats que impulsen i es fan ressò habitual de la música en la nostra llengua: Música en valencià, Indiecat, Sons de Xaloc i Tres Déu.

La quantitat de treballs presentats ha sigut la més gran de la història dels premis, amb 94 discos en total. “La música en valencià, després d’un període duríssim d’oblit i menyspreu durant els anys 80 i 90, gaudeix d’una vitalitat extraordinària; una època de renaixement que només s’emboirà per la manca de suport de les institucions públiques valencianes” (Rafa Xambó, portaveu del COM).

Descarrega de franc el nou treball de Coet, "Escafandre"

L'escafandre és una combinació que permet a un astronauta evolucionar i respirar en el espai buit, amb dependència o independència del seu vehicle espacial però tot quedant a una pressió atmosfèrica interna constant.  L'escafandre marca els nostres límits i ens dóna forma,ens suministra l'aire just per a respirar i ens manté vius unicament per donar raó al seu significat. Però...si un estri com aquest és capaç de protegir-nos de forces majors al mateix temps que ens permet observar l'univers i les seves panoràmiques, l'hauriem d'equipar per fer moltes més coses. Si tenim la capacitat de crear tecnologia per cobrir els nostres capricis i necessitats, hauriem de ser capaços de perpetrar la nostra identitat i tenir la llibertat per si es vol, poder mostrar amb orgull alló que som i ens sentim allà arreu on siguem; o us negarieu el gust de fer un bon glop de porró(per exemple) al contemplar una colisió entre galàxies? 

Escafandre és un acte de llibertat, gravat en directe i consumat per donar gust a qui l'interpreta i a qui el veu i l'escolta.  Escafandre és un video-EP gravat en directe a la Cambra de Cal Minyonet el 25 d'abril de 2014.

Blaumut, al Palau de la Música Catalana

Després d'aconseguir que el seu primer treball discogràfic "El Turista" hagi estat entre els 100 discos més venuts de tot l'estat espanyol el 2013 superant les 12.000 còpies (sent un dels dos unics grups catalans figurant a la llista), i de realitzar més de 100 concerts omplint escenaris com el del Grec o Cap Roig, Blaumut va exhaurir les entrades al debut de l'espectacle EL TURISTA SIMFÒNIC a Lleida. Ara, per tancar la seva gira de teatres Blaumut torna amb EL TURISTA SIMFÒNIC (#elturistasimfonic al twitter) el proper dia 27 de Maig al Palau de la Música Catalana amb un espectacle especial i conmovedor amb l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell. Les entrades es poden adquirir online al web d' El Periódico i a les guixetes del mateix Palau.

Clara Andrés, 75a referència de Mésdemil

Després de quatre anys, Clara Andrés (Oliva, 1977) torna amb un nou treball, Entrelínies, que serà la referència número 75 de Mésdemil. Número rodó, per a un disc rodó! Després d’una llarga trajectòria amb diversos premis, una maqueta i dos discos al llom, la cantautora torna a la càrrega acompanyada per la seua banda habitual: German Ycobalzeta (guitarres, cabaquinyo), Xarli Oliver (percussions) i Aleix Forts (contrabaix) i amb col·laboracions de luxe de Carles Belda (acordió) i Pau Valls (Trompa). El disc s’ha gravat als estudis Paella amb Albert Vila, i el disseny ha estat a càrrec de l’il·lustrador Moisés Mahiques.

Encara podeu participar al Verkami engegat per dur a terme l’edició i la distribució del disc. Teniu de temps fins al dia 25 de maig. Animeu-vos!!!

Coneix... Xavi Alías

L’amor val la pena. Sempre. Tantes grans cançons no poden estar equivocades, veritat? El cantautor Xavi Alías dispara encara més enllà i canta convençut que “l’amor no treu la gana. Més aviat en dóna més.” Aquest podria ser un dels molts versos-espelmes que el músic català hapenjat al voltant del seu magnètic debut, “La set de la balena”, primera referència del segell barceloní Escafandra. Flames enllaçades per un vent de brunzit màgic, encantat, intens en la seva manera d’aixoplugar dotze cançons que ens presenten a un vocalista càlid i a un lletrista imaginatiu. “Jo sóc la fàbula anterior a tot desastre”, afirma a “20.000 Llegües”. I, de ben segur, en algun racó del conte, potser el gran escriptor francès Jules Verne li dibuixa un somriure de complicitat. El mateix que l’oient deixa anar quan pica a la porta de l’artefacte que comanda el capità Alías. Aquí, com passa sempre amb els creadors amb un cançoner personal, Xavi Alías ens proposa un pacte i nosaltres accedim a enfilar-nos per la finestra i descansar la mirada dins del paisatge: sentides, poètiques i també reals aclucades d’ull al voltant de les relacions amoroses, però des de diferents posicions i amb fugues cap a retrats tan delicats com el d’un singular “Nen robot” o d’uns monstres que canten sota del llit (“Canten els monstres”).

La revista Saó brinda per la música en valencià

La revista Saó, degana de les publicacions periòdiques en valencià, ha volgut, en el seu darrer número, brindar pel gran moment que travessa la música valenciana en la llengua del país. Cantar en valencià ja no és sinònim restrictiu de “cançó protesta”. I és que no és cap secret que el boom de gèneres, grups, estils i festivals dels últims anys ha retornar la salut i la diversitat a la llengua. El monogràfic de la revista, coordinat pel periodista Vicent Xavier Contrí i titulat molt adientment “La normalitat” de la música en valencià, dedica quatre articles i una entrevista a copsar l’estat actual de la qüestió. 

El mateix Contrí és l’encarregat, juntament amb Vicent Torrent, Carla González i Rafa Xambó, d’analitzar la realitat d’un món que no coneix el pessimisme. I ho fa des de perspectives diverses. Torrent, per exemple, proposa “L’evolució de la música en valencià”, un article en què el musicòleg repassa la trajectòria canviant d’aquesta, focalitzat en la cançó, la història de la qual, diu “és la d’un moviment pendular progressiu que ha tingut pujades i baixades, i que després de cada baixada ha tornat a pujar a un nivell més alt”. Més endavant, el periodista Vicent Xavier Contrí dissecciona els últims anys, els de la “propagació”: més músics i millors preparats, més gèneres i més diversitat. Per a Contrí, resta clar que “gaudim de la generació de músics millor preparada”, però que encara “fan falta espais per a tocar i mitjans per a sonar”.

Trenta grups conformen la festa del Feslloch 2014

L’Ajuntament de Benlloch, Escola Valenciana, Reviscola i l’Associació Cultural Pitxurrull han fet públic hui el cartell definitiu del Feslloch 2014. Durant els dies 10, 11 i 12 de juliol passaran per l’Escenari Gran i per l’Auditori del festival 30 grups i cantants de música en valencià. A més de les confirmacions musicals, el festival comptarà amb una programació d’activitats culturals que van des de la presentació de l’última novel·la de Xavi Sarrià, “Totes les cançons parlen de tu”, fins al documental d’Albert Montón “Botifarra – Cantar les arrels”, que mostra la història de Pep Gimeno, tot un fenomen de la música i la cançó popular i tradicional al País Valencià. Així mateix es presentaran el còmic “FallaZ” i la sèrie “Cabanyal Z”.

El tret de sortida del festival el marcarà el dijous 10 de juliol la xaranga l’Atrilet, que acompanyarà els assistents en un correbars pels carrers de Benlloch.

Ana Edo, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Benlloch ha destacat que “el nostre objectiu és que els feslloquers i les feslloqueres se senten com a casa, com sempre. Per això la zona d’acampada continuarà sent gratuïta per als assistents, així com la piscina. A més, oferirem torrada les nits de divendres i de dissabte, així com paella a migdia el dissabte.

“Al cartell d'enguany hem inclós una bona mostra de les propostes musicals del moment, però és impossible encabir-les totes perquè, sortosament, hi ha una gran diversitat de música feta en la nostra llengua. Un bon exemple del que diem és que, de les 30 actuacions previstes, 18 corresponen a bandes o intèrprets que actuaran per primera vegada al festival”, ha explicat Voro Golfe, responsable dels projectes musicals d’Escola Valenciana.

El grup “Arrap” publica un maxi avançament del nou disc

El nou treball llarg d'Arrap que s'espera per a tardor, s'albira segons el grup, com un viatge per les arrels mediterrànies, transportades al gènere rap i sense renunciar a l'estil guerriller que els caracteritza. Tot produït per Loren D (també productor d'altres artistes importants del rap valencià com Charly Efe o Los Chikos del Maíz, entre molts altres), que a més de composar les instrumentals es farà càrrec de la gravació i arranjaments del disc. Al maxi trobem tres cançons: “Valengrècia”, que compta amb un sample de música grega i amb el bouzouki com a protagonista, instrument tradicional helènic, interpretat per Hèctor Peropadre (Aspencat).

“La victòria dels suburbis” recupera la rica tradició musical àrab per al sampleig i vola per diversos referents mundials d'alliberament, més enllà del mare nostrum i més enllà del concepte literal de suburbi, com a metàfora dels ningú per al capital, construint contra-poder, victòries i dignitat.