"Ara Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló". Homenatge a un clàssic

La poesia de Vicent Andrés Estellés i la seua estreta relació amb la música són l’eix principal del nou llibre que s’ha editat al voltant de l’obra de l’imprescindible autor burjassotí. “Ara Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló”, publicat per Onada, fa una completa ullada sobre la vida i la influència del considerat millor poeta en valencià del segle XX, a l’altura dels grans clàssics com Ausiàs March. El llibre, a més a més, s’acompanya d’un disc amb 12 cançons en les quals Ximo Caffarena enllaça les rimes estellesianes amb els ritmes tradicionals valencians.

Els impulsors d’aquest volum han estat professors i professores de l’IES Joan Coromines, de Benicarló. Aquest institut va acollir, a la primavera de l’any passat, unes Jornades d’Homenatge a Estellés. Es commemorava el quart de segle de l’estada del poeta a la població del Baix Maestrat i per celebrar-ho, es van programar un seguit d’actes amb convidats de primera fila dins del món cultural català: acadèmics com Maria Conca o Ferran Carbó, literats com Isabel-Clara Simó o Jaume Pérez Montaner, músics com Xavi Sarrià, Miquel Pujadó, Feliu Ventura. La llista va ser extensa i les conferències, recitals, concerts, exposicions i presentacions van ser un èxit de públic i de cobertura mediàtica.

Una fita cultural d’aquesta mena havia de perdurar i quedar palesa. Així, el professorat del Coromines va arreplegar les intervencions d’alguns dels convidats i va proposar a Ximo Caffarena (qui ha estat membre d’Al Tall o Urbàlia Rurana, entre d’altres) la composició d’un disc, on s’han combinat dos dels tresors culturals valencians, com són les músiques populars i les rimes del fill del forner.

Estellés i Ovidi

“Ara Estellés” és una obra diversa, però la música és un dels ingredients essencials. El de Burjassot no era músic, però al voltant de la seua obra, cantautors i grups l’han feta seua. Ja en el llindar, Pau Alabajos (qui no va poder arribar a les Jornades benicarlandes pel famós i impronunciable volcà islandés) ens recorda la relació d’amistat entre Vicent Andrés Estellés i Ovidi Montllor. Precisament Alabajos aporta un article al llibre, igual que Miquel Gil. Un altre capítol ens posa sobre la taula els gèneres musicals populars i tradicionals de València. Serveix de preparació per a apreciar la tasca que ha fet Caffarena a l’incorporar jotes, albaes o dansaes als textos estellesians i que es poden escoltar amb les veus del mateix Caffarena, Vicent Torrent o Teresa Aparicio.

“Testament mural”, “Agafaria una guitarra”, “No puc dir el teu nom”… són algunes de les dotze composicions del disc. El llibre ho complementa amb uns comentaris de Ximo Caffarena, el text dels poemes i bateries de preguntes sobre cadascun d’ells, adreçades especialment al públic estudiant. No cal oblidar que els impulsors són docents i han concebut l’obra com una eina per difondre, encara més, la figura del poeta entre les joves generacions.

Vida i obra

Al marge de la part musical, “Ara Estellés” incorpora una completa biografia del creador de Coral romput, així com una visió de la seua vessant familiar i desconeguda, amb l’ajuda dels records dels seus.

Quant a les ponències de les Jornades, el llibre recull els estudis de Maria Conca (Universitat de València), de Vicent Salvador (Universitat Jaume I) i la conferència de Jaume Pérez Montaner, que es complementen amb les entrevistes a Ferran Carbó i a Dominic Keown, centrades ambdues en Vicent Andrés Estellés. Tot plegat, una aproximació conjunta que permet apropar-se al protagonista des de diversos punts de partida.

La publicació de “Ara Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló” coincideix amb la celebració de la II Festa Estellés en nombroses viles i ciutats, tant del País Valencià com d’altres indrets catalanoparlants o fins i tot, a Múnic. Un senyal incontestable de l’admiració i popularitat que continua mantenint el de Burjassot divuit anys després de, com diria l’Ovidi Montllor, anar-se’n de vacances.