“És prou difícil trencar la barrera idiomàtica d’alguna gent” - Entrevista a Litoral

Defineixen la seua música com “concebuda per acariciar els oïts de qualsevol que desitge viatjar fins un lloc idíl·lic”. No és per a menys. Les cançons del primer disc dels valencians Litoral, 'Incidents melòdics del món irracional', sonen preciosistes i ens duen a pensar que són ells els encarregats de modernitzar el folk. El grup està format per Pau Roca (La Habitación Roja), Pablo Magariños, Manu Moreno, Javier Montserrat, Iván Cuevas y la belga Guillaine Goosse. L’àlbum està a punt d’eixir del forn i Panorama ha tingut l’ocasió de parlar amb el primer.

            Carles Senso, València

Comencem, com s'ha de fer, des del principi. Com i per què naix Litoral?

- Doncs, no hi ha una data concreta. Ivan i jo hem viscut junts molts anys i jo feia temps que tenia moltes cançons fetes amb la guitarra espanyola i amb l'idea de fer alguna cosa amb una instrumentació concreta. Sempre hem tocat versions a casa i el fet de que Ivan estiga sempre escrivint em va fer obligar-lo a posar-li lletres a les meves músiques i inclús fer-ne d'alguna junts. Hem pensat molt en com i amb qui fer-ho, encara que hi han moltes coses improvisades a molts nivells ho hem pensat tot molt, com, què, amb qui i per què...

A Litoral tot el grup és multidisciplinar.

- Tenim la sort de estar rodejats de gran músics, tots ells tenen, menys Ivan i jo gran educació musical i està molt bé tindre tanta llibertat a l'hora de poder tocar-ho tot. A més, volem que Litoral siga una prolongació de com veiem la vida, en aquest sentit és important com transmetem les coses a l'exterior del grup, a nivell de vídeos, fotos, concerts etc..

La crítica està sent enormement generosa amb vosaltres i arriben a comparar-vos amb Fleet Foxes, el grup folk més sensacional de les darreres dècades. Paraules majors.
- La veritat es que ens està sorprenent que, en general, tots els grups que es solen citar siguen dels que ens agraden i que no es parle de coses més obvies i menys encertades. De Fleet Foxes adorem les veus, és una cosa a la que dediquem molt de temps, i poc a poc anem treballant i millorant.

Enamorats hem restat amb la veu de Guillaine Goosse, sobretot en Fane-toi en toi, l'adaptació al francès del clàssic Mazzy Star, Fade into you.

- Té un registre preciós, és dolça sense ser massa suau i a més té un gran instint musical, a més d’una gran tècnica. És un gran descobriment. La versió va sortir fent el tonto a casa i ja quasi la sentim com nostra.

Del EP anterior al disc ens encantava el tall "Un segle de paisatges". Hi ha moltes cançons perdudes que no han tingut cabuda a 'Incidents melòdics del món irracional'?

- En realitat jo propose moltes coses, però acabar les cançons ens costa Déu i ajuda. Tenim un parell acabades sense lletra. Ivan tarda el seu temps en encaixar i escriure les lletres, encara que desprès sempre mereix la pena. Hi ha una amb el títol de treball "mexicana" que duu més d'un any esperant.. No puc més!

  
Litoral et monta un concert on desitges.

- Creiem que la musica se'ns ha anat de les mans i que fan falta massa coses per gaudir d'un concert. Nosaltres només necessitem un poc de públic i ja ho podem fer. Ser un grup de fàcil mobilitat ha sigut una norma en Litoral.

Chanson francesa, folk mediterrani, tocs anglosaxons...a Litoral li encanta experimentar.
- Crec que el fet de que Ivan tinga una gran cultura musical italiana o francesa fa que, junt amb la nostra evident educació musical anglosaxona i el que les nostres arrels mediterrànies ens donen hem creat un gran camp d'exploració i de sonoritats interessants per continuar avançant.

Al disc trobem indistintament cançons en català i francès.

- Sí, de moment son les llengües que estem utilitzant i en les que creguem que les sonoritats de Litoral tenen més sentit de moment.

No tots els integrants dels grup parlen en valencià però l'aposta ha sigut clara.Cal aprofitar l'excel·lent moment de la nostra música o les cançons que teníeu en ment sonaven millor en valencià?

- La gent que s’ha anat afegint al grup no parla el valencià. Entenen les lletres i son ja part indispensable de Litoral. Sona molt dolç i era un deute que teníem Ivan i jo amb una de les nostres llengües que s'adapta molt bé a la música que fem.

La música en valencià ja s'exporta i sembla que el món indie espanyol ho rep amb les mans obertes.

- Massa prompte per a dir-ho. El fet de que una companyia de Madrid ens trega els discos és un bona senyal, encara que crec prou difícil trencar la barrera idiomàtica de segons quina gent.

A Islàndia voleu?

- Via Anglaterra, on farem tres concerts. Ja hem estat a Franca i Alemanya i tenim plans d’anar a més països. És boníssim per a nosaltres, gràcies a Litoral ens passen coses que després formen part de Litoral. Viatjar és un de les coses més importants per a nosaltres.

Carles Senso, Indiecat i Levante-EMV