Concerts per a estos dies

Els blavers són quatre gats incultes

En els darrers dies ha aparegut una campanya per defensar el conseller Vicent Marzà dels atacs de la dreta mediàtica i u es pregunta, defensar de qui? Las Provincias i ABC han aprofundit en una tendència que ja apuntaven abans de les eleccions. Cal agreujar la batalla dels símbols per rompre amb els equilibris electorals establerts el 25M. Res de nou. La dreta torna a estar fora del poder, com a 1977, i tot val per fer-la tornar. La Batalla de València fou dissenyada pel postfranquisme espanyol però bona part de la culpa del seu èxit la tingué l'esquerra política, que sobredimensionà el seu impacte en la societat. 

Hui sembla que torna a succeir el mateix. Las Provincias (ABC menys encara) no té cap tipus de poder en l'actualitat i els blavers són quatre gats. LP no ven més de deu mil periòdics al dia i El Cabinista és un espai d'humor reconegut per propis i estranys. Tantes vegades s'intenta combatre perfils de Facebook o mitjans amb un parell de centenars de seguidors. No paga la pena. La raó camina en altra direcció. Hui els i les joves s'eduquen en valencià a l'escola i saben ben bé que cap diferència hi ha amb el català, que la situació política del País Valencià és diferent de la catalana i per tant el procés d'autodeterminació està lluny inclús de proposar-se i que ningú pretén formular hipòtesis polítiques en eixa direcció al Consell. 

És per tant una irresponsabilitat de l'esquerra (de les múltiples esquerres) tornar a oferir altaveus que no mereixen (i no tenen capacitat de crear per mèrits propis) a uns espais de creació de discursos ridículs i anticientífics, els de la dreta que els valencians i valencianes han escopit del poder.

HerbaNegra debuta amb força

HerbaNegra, el nou projecte d’Ivan Almero “Kpoll” i David de Matías Cid “DJNitrofoska” (ex-Rapsodes) ha entrat amb força al panorama musical valencià amb el seu primer single i videoclip, És molt fort. Acompanyats a les veus per Berta Íñiguez (coneguda per cantar amb Andreu Valor) i Sandra Aragó, el tema que presenten és ben fresquet i convida a gaudir de l’estiu en tota la seua gama de colors. La producció musical ha estat a càrrec d’Andreu Laguarda (Bit Beat Boy) i el videoclip ha estat realitzat per Tubal Perales, ajudat a la càmera per Jordi Mira. És molt fort és un avançament del que serà el primer disc d’ HerbaNegra, el qual podreu gaudir en passar l’estiu. Rap amb influències soul i swing, rithm & blues… En definitiva, música negra que, de no ser perquè canten en valencià, podria haver eixit directament del Bronx de New York!

Coneix els secrets de "Tuactes i rebomboris" de Mox

“La primera cosa que ens passa pel cap quan escoltem la fórmula musical que ens proposen els Mox és: com potser que ningú no l’haja assajada abans?  Certament no han sigut els primers en portar a terme aquestes maniobres de fusió; ni segurament són peoners en el mateix fet de barrejar els rudiments de la tradició musical valenciana amb el llenguatge del pop i del rock; però ningú no els podrà discutir que són els que han realitzat l’operació amb una major convicció i gosadia.  (...) A hores d’ara resulta ja del tot evident que els Mox han trobat una idea, una operativa i, sobretot, una particular expressivitat que imposa el seu domini sobre tot plegat. En podríem dir “pop valencià” si necessitàvem una denominació més o menys definitòria, tot i que estaríem condemnats a la imprecisió: el pop és el vehicle; la tradició valenciana el mapa. Però el que realment importa ací és un viatge que ens ha permés descobrir paisatges tan insòlits com estimulants”.

Josep Vicent Frechina (Pròleg al llibret de “Tuactes i rebomboris", Mésdemil, 2015).

Zoo, Auxili, Smoking Soul’s i VaDeBo, al concert de Falles d'Escola Valenciana

La Gira d’Escola Valenciana acompleix 10 convocatòries i des de fa 7 edicions arranca amb el Concert de Falles, que se celebra a l’Auditori Casa de la Cultura de Burjassot. Enguany, la cita serà el divendres 13 de març,a partir de les 21 hores.  Des de la seua creació, el Concert de Falles ha tingut com a objectiu ser una proposta interessant per als joves que volen assistir a activitats lúdiques i culturals fetes en valencià en el context d’una festivitat significativa com són les falles.  Un any més Escola Valenciana i Reviscola compten amb el suport de l’Ajuntament de Burjassot, del Servei de Política Lingüística i de la Delegació per als Estudiants de la Universitat de València, així com de la col·laboració de les Falles Populars i Combatives, que inclouen aquest concert al seu llibret. 

L’escenari bullirà amb l’ska, el reggae, el rock, el rap i la fusió de ritmes i mestissatges en clau valenciana d’aquesta fita festiva que reivindica una major presència de la música en valencià a les nostres festes.  El concert d’enguany compta amb la força de formacions musicals valencianes joves. Una de les premisses de l’organització ha estat conformar un cartell de qualitat, integrat per grups que xafen per primera vegada l’escenari del Concert de Falles i que han demostrat comptar amb una magnífica acceptació per part del públic. És per això que Escola Valenciana s’ha decantat per Zoo, Auxili, Smoking Soul’s i VaDeBo.

Des que va presentar el seu primer treball ‘Tempestes vénen del sud’, Zoo ha esdevingut un dels grups revelació del nostre panorama musical. No debades la revista Enderrock l’acaba de designar ‘Millor grup revelació 2014’. Ja s’intuïa que anava a ser-ho quan el passat mes de juny va llançar el tema ‘Estiu’ i va conquerir les xarxes socials, com a preàmbul del que ha esdevingut el fenomen Zoo. Amb el seu segon disc, ‘Dolç Atac’, Auxili ha sabut arribar amb èxit al públic gràcies, sobretot, a un contundent directe. El Concert de Falles servirà, també, perquè el grup presente la primera cançó del que serà el seu tercer disc. 

Tardor torna amb "Una ciutat invisible"

Tardor ens presenta el seu segon LP: Una ciutat invisible. Un disc a través del qual el grup ens situa en un espai imaginari forjat a partir de les vivències que els seus tres membres originals han experimentat en tres ciutats europees diferents: París, Brusel·les i València. Durant aquest any lluny dels escenaris, la jove formació valenciana ha elaborat un disc més madur, més conceptual i amb més matisos a tots els nivells. Un relat musical on s’amaga una part important de les seues vides.

“Una ciutat invisible. Com qualsevol i com cap altra. Una ciutat que no existeix, construïda a partir de les il·lusions i les pors, dels anhels i les derrotes de tres persones distintes en tres llocs distints. Un lloc imaginari on hem aconseguit alçar l’edifici malgrat la distància.

Asfalt, ombres, llum, soroll, pols, gent. Esperança. Totes les ciutats són iguals i diferents a l’hora, un ecosistema fàcilment identificable. Brussel·les, París, València. Un triangle de ciutats. Tres realitats que s’assemblen, a pesar dels matisos que les fan úniques. De la sensació d’estar vivint vides completament diferents però descaradament semblants neix el desig de construir una ciutat comú, invisible, que tot i que no pot xafar-se existeix en la mesura en què nosaltres la fem real. L’hem alçat per mantenir-nos a prop. Per convertir tres llocs distants en un únic refugi on trobar-nos.

Arriba “Simetries”, el primer disc de Talps

Una nit d’estiu, uns talps surten clandestinament de les arrels d’una gran olivera. Amb informació confidencial sota el braç i fent-se servir de veu, cordes i tambors, revelaran sigil·losament cada nota i cada paraula escoltada a l’interior d’aquest arbre, traent a la llum els sons composats pel seu fruit trencat. Talps és un grup de Borriol (Castelló) format per Aitor Cabo, Marc Castellano i David Gonzalez. Nascut a principis de 2014, el grup ha sigut el mitjà per a canalitzar molts anys de vivències musicals compartides en altres projectes i que els ha permès confeccionar un disc amb la nostra essència. Simetries, és el primer disc d’estudi dels borriolencs, que sintetitza anys d’experiències musicals barrejades amb noves composicions sorgides el darrer any. Està composat per 11 cançons de tall íntim amb lletres que conviden a la reflexió personal i que expressen emocions captades al vol i madurades en la intimitat. Amb un so evolucionat des de les composicions acústiques, les cançons han agafat forma fins a tindre un caràcter més elèctric, però sense perdre mai eixa primitivitat acústica que es troba present en quasi tots els temes.

Som de ponent, segon disc d'Ali Farnat

El grup de Quart de Poblet Ali Farnat ens presenta el seu segon treball discogràfic que porta per títol Som de Ponent: 8 cançons on podem trobar una bona mostra del que és Ali farnat, una banda de ska fusionado amb ritmes tradicionals valencians i mediterranis amb tocs de la música balcànica. El grup naix en 2008,quan músics provinents d’altres formacions musicals desaparegudes recentment, com ara Skaparapid, Escaramussa Folk o Fuzio Musikistaro, decideixen unir-se i crear esta nova banda que gràcies a la trajectòria dels seus integrants passa a ser exemple de fusió d'estils. I d'ahí també el nom del grup, que sorgeix de la unió de la paraula Ali, part de l'expressió “Fer ali” (1. Fer ali: avenir-se dues o algunes persones, pel seu geni, o entendre's i ajudar-se mútuament per a realitzar algun propòsit: 2. segurament postverbal de aliar, com desvari, canvi, nunci, etc) i la paraula Farnat (sinònim de mescla, barreja). Ali farnat, és doncs una expressió inventada que vol plasmar el concepte de grup per a barrejar estils.

El Sol surt per Castelló amb Égalité

Égalité ens cega per uns segons, com si es tractara del Sol eixint per damunt del Mediterrani un bon matí d’octubre. Sorprenen – i ho fan per a bé- amb la qualitat de so i estructures de les cançons que publiquen a Surt el Sol. Els borriolencs presenten el seu nou treball, un LP de dotze cançons que suposa el seu debut discogràfic. S’endisen en sonoritats properes a La Raíz, La Ruda Salska o Auxili tot jugant en un substrat musical que s’enmiralla amb la música jamaicana.

Unes líriques crítiques amb la realitat social que els envolta, disparen fletxes certeres i amb regust literari contra el desencant i el desànim, però deixant també lloc per a l’amor. Missatges d’esperança i optimisme que es barregen amb versos més intimistes. A més tot i que trobem tots els texts en valencià, hi ha també el tema “Vamos a tocar el cielo”, on s’atreveixen amb el castellà amb reeixit resultat.

"El temps del llop", òpera prima de Gener

L’òpera prima de Gener, El Temps del Llop, suposa un bufit d’aire renovador en l’actual panorama musical en català. Acostant a la sensibilitat mediterrània influències tan diverses com Jeff Buckley, Grizzly Bear, Fleet Foxes, Feist o Elliott Smith, Gener es presenta com una proposta d’autor en clau valenciana, personal i moderna. En ella, conflueixen la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somniador i sofisticat i la ràbia de l’esperit punk. Dins d’este eclèctic mapa de coordenades, les onze cançons d’ El Temps del Llop ens obliguen a emprendre un viatge a través de la valentia i la covardia, l’esperança i la desesperació, l’amor i la mort, la lluita i la ressignació. Un acte de migració espiritual, un intent de mudar la dolorida pell valenciana -insensibil·litzada ja a base de colps i morats- per una nova pell més sensible. 

"Tres", el nou disc de Néstor Mont

Néstor Mont torna amb Tres, el seu tercer treball com a cantautor. Es tracta d’un disc que aposta per la sinceritat sonora, gravat en directe en formació de trio, amb Josep Pérez a la bateria i cors, i Pere Ródenas al baix i cors. Una aposta per la senzillesa i la contundència. Un treball que reflexiona sobre la condició humana, que inclou poemes d’autors com V.A. Estellés i Marc Granell, que posa lletra a La Muixeranga, i que reivindica referents dels drets humans, l’alegria i l’estima.

Resumir la trajectòria musical de Néstor Mont no és tasca fàcil. En la seua etapa de joventut va formar part de diverses bandes de pop-rock. Més tard, s’aficiona a la guitarra clàssica i comença el seu camí com a cantautor. És llavors quan crea, amb Joansa Maravilla i Mara Aranda, el grup Mi bolsillo junto al mar, projecte de guitarres acústiques i veus, que desembocarà en la creació del grup Cendraires on comença la seua aproximació cap a la música d’arrel tradicional i folk i que més tard afavoriria la seua participació en grups com L’ham de foc o Aljub. 

Èxit de les I Jornades d'Aproximació a la Realitat Palestina

Èxit absolut. No pot existir un altre qualificatiu per a opinar sobre les I Jornades d'Aproximació a la Realitat Palestina desenvolupades en doble sessió a València. Tant les conferències de la Nau com els concerts de la Sala Matisse es van omplir completament de públic interessat, aconseguint que l'organització recaptés uns fons econòmics que es destinaran a l'ajuda de la població palestina.

 La primera jornada va aconseguir que s'omplira la Nau amb les conferències de periodistes com David Segarra, Lola Bañon o Yolanda Álvarez; l'investigador de la Universitat de València Jorge Ramos o el membre de la junta directiva de la Comunitat Palestina a València Daoud Marwan. Organitzat per la Unió de Periodistes, es van poder recaptar fons gràcies a la venda de fotografies de Palestina realitzades pels fotoperiodistes Germán Caballero i David Segarra.

Per la seua banda, els concerts de la Sala Matisse van suposar un èxit sense precedents. Més de mig centenar de persones no van poder accedir a la sala, plena de públic per a assistir als concerts de la Gossa Sorda, Candela Roots i Prozak Soup, en una jornada reivindicativofestiva organitzada per Indiecat i Músicos de Izquierdas. 

Els fons recaptats aniran destinats a l'ajuda directa de Palestina a través de les associacions Unadikum, BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) i Global Network For Rights And Development, que va iniciar recentment un micromecenatge per a comprar medicaments i destinar-los a la franja de Gaza.