dissabte, 11 de desembre del 2010

Néstor Mont presenta "Amor de terra"

Emparat d´amics, músics, cantants i admiradors, Néstor Mont va presentar recentment el seu segon disc al Club Diario Levante. Dos d´ells —Paco Muñoz i Pep Gimeno Botifarra— pujaren a l´escenari i parlaren de velles i entranyables històries de la cançó valenciana, de la música «bonica» que fa el Néstor, de quan el conegueren tot coincidint en la mateixa rondalla que posava música al Grup de Danses El Trencall, de Carlet, i de com, en una actuació a Còrdova, ell i Pep Botifarra «férem bona química», li va produir el primer disc en solitari al cantant de Xàtiva, Si em pose a cantar, que també fou presentat al Club fa ara quatre anys, i començà una estreta, lleial i fructífera col·laboració.
«Amor de terra —diu el músic d´Algemesí— és un passeget emotiu entre el paisatge i la vida.» Per a Josep Vicent Frechina, «cronista de luxe del nostre país invisible», Amor de terra «desprèn una estima orgànica pel territori i les gents que l´habiten; un sentiment metonímic i febril».
El disc ve en una curiosa caixa de mistos que a més atresora les lletres de les cançons, les notes de Frechina i els agraïments de Mont en un molt agradable disseny amb fotografies de Joanra Estellés.
Després de les paraules, pujaren a l´escenari Josep Maravilla i Paco Lucas i començaren a sonar les cançons d´Amor de terra. Cançons populars adaptades amb acurats i sorprenents arranjaments musicals i amb algun canvi de lletra ben oportú, com el Bolero de Carlet. També cantaren Les xiques d´Algemesí, treta d´una gravació antiga dels anys 50 facilitada per Angelita Ros on canta la tia Pura Martínez. Néstor Mont ret un merescut homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés musicant el seu Burjassot, pertanyent a l´inconclús Mural del País Valencià.

Un músic intuïtiu
Néstor Mont és un músic intuïtiu, d´admirable trajectòria i amb un gran bagatge sobre les seues espatlles. Li agrada barrejar i fusionar músiques diferents, però sense amuntegar-les ni forçar el seu mestissatge. És, mitjançant el caminar cap a una tranquil·la i sigil·losa interiorització, com Néstor Mont és capaç de trobar els indrets on conjuminar mètriques, ritmes, melodies, harmonies i grooves tan llunyans, o propers segons se mire, com són la bossa-nova, el son cubà o altres coneguts aires llatinoamericans. Mont i els seus amics interpretaren, abans de concloure amb «la cançó de la meua vida», la Muixeranga, La jota del Xúquer, unes completes entre desenfadades i compromeses dedicades a la Plataforma Xúquer Viu.
Josep Lluís Galiana - Levante-EMV

1 comentari: