divendres, 8 de març del 2013

Isaac Ulam i Jose Domingo publiquen "Temple d’aigua i llum"

Bankrobber publica la setmana vinent el disc ‘Temple d’aigua i llum’, una col·laboració entre Isaac Ulam i Jose Domingo on interpreten noves cançons basades en pals tradicionals com la jota, l’havanera o la cançó de treball. La presentació oficial tindrà lloc el 14 de març al CAT Tradicionàrius (Barcelona) i posteriorment hi ha previstos concerts a Lleida, Tarragona i Girona.
Escolta ‘Temple d’aigua i llum’ a Spotify:

Presentacions en viu:
14 de març – Barcelona (CAT Tradicionàrius)
16 de març – Lleida (Músiques Dispereses)
23 de març – Tarragona (Sala Zero)
12 de març – Girona (Casa de Cultura / Strenes)

Dos vells amics, Isaac Ulam i Jose Domingo, es troben per cantar i per fer cançons. Però no unes cançons qualsevols: volen escriure cançons de tota la vida, cançons populars, cançons per cantar amb els amics. Cançons d’ara i d’aquí, però que segueixen fidelment els patrons tradicionals. Escriuen jotes, havaneres, cançons de treball… Dos trobadors moderns que busquen les arrels, dialoguen amb la tradició. I així neix aquest projecte, “Temple d’aigua i llum”.Isaac Ulam és un cantautor dels que ja no en queden. És de Blanes, però es diria que surt d’un altre lloc o d’una altra època. Perquè la seva sensibilitat, el to únic de la seva veu, indiquen que no és un músic com els altres. Després d'un primer disc, ‘En els prats més llunyans’ (2009), que ostenta la categoria de peça de culte, va sorprendre l’any 2012 amb un excel•lent successor, ‘Murtra’, nova joia d’aquest brillant artesà del folk en la seva accepció més weird i psicodèlica, però també mediterrània.
José Domingo va ser, al tombant del mil•lenni, vocalista i líder del grup indie gironí Psychoine, amb qui va publicar els discos “Vanity” i “Shades”. Ja en solitari, el segell francès Stupid Competitions es va fixar en ell quan viatjava per Europa per publicar una joia de pop de cambra, ‘Suddenly’. Més tard vindria ‘En la distancia’ (2011), on canviava l’anglès pel castellà i comptava amb la participació de Maria Rodés. Sempre fidel als trets diferencials de la seva música, a unes extraordinàries melodies que canten a l’amor amb dosis d’ironia i de bohèmia.La relació entre ells dos ve de lluny, de quan van coincidir al barri vell de Girona i Isaac Ulam feia les cançons que formarien “En els prats més llunyans”. Jose Domingo va ser tot un catalitzador perquè aquells diamants en brut s’acabessin enregistrant. Van començar a tocar junts. Van distanciar-se. Es van retrobar un cop i un altre. I inevitablement van tornar a sorgir les ganes de col•laborar, reprenent un vell projecte que havia nascut en aquells hiverns freds de Girona, basat en l’amor comú pel cançoner popular.
Serien capaços d’escriure cançons intemporals, melodies que a la primera escolta tothom identifiqués com a populars o tradicionals? Aquesta era l’aposta. I el resultat, que arriba després d’uns quants anys i encara més aventures, és aquest “Temple d’aigua i llum”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada