diumenge, 5 de juny del 2011

Aspencat: “Les barreres a la música en valencià estan dins l'estat, no fora”

Aspencat va llançar fa un parell de setmanes el seu nou disc, Naixen Primaveres, amb difusió única a través de la xarxa. El nou treball de la banda de la Marina Alta, en què es fa un repàs de la situació del món actual des de Palestina fins al mateix País Valencià, és un disc de reggae fusió amb influències de l'ska, el dancehall i els ritmes electrònics, entre altres. La col·laboració de molts companys del panorama musical valencià i la rellevància del llaüt li donen al disc un color especial que ha agradat al públic: l'èxit de les descàrregues era inqüestionable només passada una setmana. Amb dos discs i cinc anys rodant pels territoris de parla catalana, Kiko Tur, cantant del grup, ha explicat a L'Informatiu que amb aquest disc volen convertir-se en una de les grans opcions del País Valencià.
Entrevista de Laia Mas Climent - Publicat a L'Informatiu 
P: Fa unes quantes setmanes, un blog desvetllava que el número u de la llista de vendes espanyola ho era aleshores amb 4.273 còpies en una setmana. Vosaltres, en només sis dies vau superar les 3.000 descàrregues, i amb una promoció basada en el boca-orella i en les noves tecnologies. Com ho heu assimilat?
R:
N'estem molt contents, tenim molta alegria. La veritat és que no ens esperàvem tanta descàrrega. Agraïm també molt les mostres de la gent, que ens ha fet vore que els ha agradat molt el disc. La primera setmana el mur del Facebook era una bogeria, amb un comentari cada cinc minuts. Per tant estem molt contents i amb l'esperança que açò es traduïsca en què la gent vinga a vore'ns als concerts, que al final és el que nosaltres volem: pegar un bot i convertir-nos en una altra opció del cartell al País Valencià.
P: Al disc teniu diverses col·laboracions, com la de Miquel Ramos (Obrint Pas), Àlex Seguí (La Gossa Sorda), Toni “Panxo” (Orxata Sound System) o Reme (Skalissai), entre d'altres. Cantar amb companys d'altres grups vos ajuda a ampliar el vostre públic i a ser, com has dit, una altra opció del cartell?
R:
Sí, sens dubte ens obri mercat. Per exemple Sargento Garcia ens obri mercat a França i d'Amèrica Llatina, ja que hi ha molta gent que potser no escolta música en valencià però sí que el coneix. Després, Miquel Ramos evidentment també, perquè Obrint Pas és el grup valencià més internacional que tenim; Àlex Seguí és amic nostre i ha col·laborat en tots els discs, perquè ens agrada molt el que fa i pensem que li aporta un color distint a les nostres cançons. Contem també amb la gent de La Raíz perquè creiem que dins del País Valencià, tot i que no canten en la nostra llengua, és un grup a tenir en compte perquè des del nostre punt de vista tenen un molt bon nivell. Així que sí, ells ens obrin portes, tot i que no ho hem fet exactament per això, sinó perquè ens feia il·lusió que col·laborara tota aquesta gent.

P: Vosaltres canteu majoritàriament en valencià, però a aquest disc també ho feu en castellà, en anglés, en francés...i fins i tot teniu un fragment en àrab. Esteu oberts a tot!
R:
Igual que hem volgut tindre al disc distintes veus, també hem volgut tindre distintes llengües, per això que ara la Conselleria d'Educació ha posat molt de moda intentant utilitzar el xinés abans que el valencià: el plurilingüisme. Un poc adoptant el discurs d'Escola Valenciana, creem que aprendre valencià obri la porta a altres llengües, i que cantar en altres llengües obri la porta a tocar en altres llocs, així com també li dóna altres colors al disc. A més, volíem fer vore que ací al País Valencià tots cabem. 
P: A L'Herència heu fet una espècie de còctel amb fragments d'altres cantautors i grups valencians anteriors a vosaltres. Creus que tots ells, entre els quals es troben per exemple Ovidi Montllor o Raimon, són importants per al moviment de música en valencià actual?
R: Pense que sí, perquè són els referents, els que van començar quan tot era més difícil, exposant-se a la censura o fins i tot a ser detinguts. Ells es varen atrevir a fer el que els abellia, que era cantar en la seua llengua. Els agradava la música i tenien inquietuds polítiques, i varen pensar que fer música era una bona manera de posar l'altaveu. Aleshores els hem volgut fer un petit homenatge, ja que pensem que continuen estant molt presents i que continuen sent un referent entre els grup d'ara, que continuem un poc la lluita i el camí fets per ells. Nosaltres estem ací d'alguna manera gràcies a aquesta gent, perquè sense ells no haguérem mamat res de ningú.
P: Per què heu volgut destacar el llaüt en aquest disc?
R:
El llaüt ja estava en dos temes en l'anterior disc, i ens va agradar la seua presència quan ho vam escoltar. Aleshores per a aquest vàrem considerar que probablement era una possibilitat de donar-li un aire més mediterrani i unes connotacions d'ací, d'on vivim nosaltres. I bé, vàrem trobar Héctor, una nova incorporació del grup que toca també a Naia, i a la vista està que el resultat és molt positiu i que ha quallat molt bé.
P: En pocs mesos heu actuat a dues de les sales més gran que hi ha a València, Mirror i La 3, que no es caracteritzen precisament per programar música en valencià. Creus que s'estan trencant les barreres en eixe sentit?
R:
Jo me n'adone que, com a mínim en el circuit on nosaltres estem, per a eixir fora sí que s'han trencat barreres perquè és menys important en quina llengua cantes. Nosaltres per exemple este estiu actuarem en un festival de Croàcia, on l'any passat ho va fer La Gossa Sorda, i Obrint Pas també actuarà a un festival de la República Txeca. Cada vegada la llengua és menys important fora de l'estat espanyol. En canvi, crec que on el prejudici està més present i on encara queden barreres és dins l'estat. Fora la gent escolta la teua proposta, la música, l'estil, la sonoritat... Només cal mirar Obrint Pas, que ha fet molts concerts arreu del món. 
P: Fa uns quants mesos, en una entrevista a Rapsodes, un dels seus membres ironitza que a ells mai no els havien cridat per a tocar al Palau de la Música. Creus que amb el nou Govern que ha quedat després de les eleccions de diumenge els músics com vosaltres tindreu l'oportunitat d'accedir-hi?
R: Jo veig molt difícil que grups del nostre caire i el nostre mercat acaben actuant al Palau de la Música, per la senzilla raó que la música en valencià no està normalitzada per la situació que hi ha al País Valencià, i per tant no hi ha propostes musicals com hi pot haver al Principat del caire pop o de música més festiva. La nostra música, llevat d'alguna proposta determinada, és molt reivindicativa, perquè és la realitat que tenim, amb la qual cosa des del punt de vista que la gent que programa al Palau és no apta o no programable, perquè té una vessant canyera. Ara, si arriba un moment en què ací la música en valencià està acceptada igual que la música en altres llengües, potser es programe també al Palau de la Música. Però per ara no es fa, i és una llàstima, perquè hi ha gent como ara Pep el Botifarra que podria actuar allà, ja que les seues lletres no tenen eixe sentit combatiu que tenim nosaltres. Però bé, si ens cridaren nosaltres també estaríem disposats a anar-hi.
P: Ara que ha crescut l'esquerra nacionalista a Les Corts, creieu que tindreu més oportunitats d'actuar en actes programats per ells -més enllà del Palau-?
R:
Si analitzem el resultat d'aquestes eleccions, jo veig que Compromís, que és la coalició nacionalista amb més potència, ha guanyat molts en ajuntament, i en molts altres ha pujat. Per tant jo crec que ara es formaran molts governs dels quals formarà part Compromís, i això implica que possiblement hi haurà més regidors que vulguen programar música dels grups de l'escena en valencià. Per tant jo crec que, si fins ara, amb tot en contra, es parlava del moment dolç de la música en valencià, de que cada vegada hi ha més actuacions, jo crec que a partir d'ara les coses milloraran una mica més. Perquè és clar, si la nostra gent no ens contracta, anem malament. 

La música en valencià al moviment 15-M

P: En les darreres assemblees del 15-M de València s'ha dit que potser el moviment està prenent un caire més cultural i està perdent el sentit polític que es considera que hauria de tindre per a aconseguir els seus objectius. Tu creus que la cultura, o en el vostre cas la música, pot servir per a fer la revolució i despertar consciències?
R:
Jo crec que la música és una de les eines més efectives a l'hora de tocar a la porta de les consciències, perquè la música transmet. A banda de les lletres, els sons també transmeten sensacions, i la veritat és que una cançó ben feta musicalment, en la qual el missatge estiga ben expressat i aconseguisca tocar la fibra de la gent, és super eficient en eixe sentit. D'ací a aconseguir fer una revolta hi ha un pas gran, però està clar que la música és una eina més del que ens queda de país, juntament amb l'escola, des del meu punt de vista. És un dels bastions més importants que tenim i està creixent. Aleshores sí que considere que és molt important en moviments com el del 15-M ací al País Valencià. A més, jo crec que molta de la gent que escolta música en valencià o que té grups en valencià és la que està allà acampada.

P: S'ha dit també que es troba a faltar la presència de grups de música en valencià que s'hagen animat a anar a les assemblees a fer un concert. Què en penses?
R:
Bé, jo he de dir que nosaltres vàrem estar en la concentració comarcal de Dénia el primer dia, i ens hem ofert a fer algun concert. Una cosa que es poguera assumir per banda da l'organització, senzilla i sense escenaris. Per tant ara la persona que porta el nostre management està gestionant-ho. No en sabem data ni res, però cal dir que com a grup sí que ens hem ofert. A banda que també hem cedit la nostra música perquè en facen l'ús que creguen convenient. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada