Els Ovidi Twins presentaren el passat dissabte a l’Octubre el seu nou disc Montgòlia (Mésdemil, 2011) que és molt més que música, perquè és una edició de luxe de la revista Moixama. Un llibret a vessar de sàtira en el qual han treballat dur. Els bessons Xavi i David concentren tot el potencial del seu grandiloqüent directe amb lletres que exploren l’àmbit quotidià per mitjà de l’humor i el surrealisme, exterioritzat en instruments enormement característics. A l’entrevista no s’interrompen, es complementen.“La nostra intenció inicial pretén redescobrir les coses quotidianes. Quan començarem hi havia molts grups polítics i nosaltres no volíem això. Amb un estil humorístic redescobrint cerquem la màgia de la quotidianitat”, declaren mentre apurem, tots tres, un timó a les nou del matí.
P: D’on naix el nom del disc, Montgòlia?DAVID: Tot ve d’una història en la que es conta el bateig que va rebre el poble que es situa als peus del Montgó i que durant la Guerra Civil s’anomenà Montgòlia. La idea es quedà flotant molts anys i de sobte en un moment va aflorar. Poguérem contrastar la història en els mateixos pobles. D’eixe fet històric construírem després una metàfora i les histories del disc.
XAVI: Reflexionem sobre que haguera pogut ser d’aquell poble si no hagueren guanyat els franquistes.
P: Tot interpretat baix el prisma de l’humor. Què és dels dies en el que s’alcen del llit de mala gana?D: Hi ha cançons fetes amb mala llet com l’última del disc, Tururuisme. De vegades ix l’humor però no és una cosa que busquem. Ens agrada fer el pallasso però no sempre cerquem el riure del públic. No ens agradaria que ens encasellaren.
X: Hi ha molta burrera. Podem fer treballs més delicats i altres amb més salvatgisme. A La riuà, la lletra és molt apocalíptica.
XAVI: Reflexionem sobre que haguera pogut ser d’aquell poble si no hagueren guanyat els franquistes.
P: Tot interpretat baix el prisma de l’humor. Què és dels dies en el que s’alcen del llit de mala gana?D: Hi ha cançons fetes amb mala llet com l’última del disc, Tururuisme. De vegades ix l’humor però no és una cosa que busquem. Ens agrada fer el pallasso però no sempre cerquem el riure del públic. No ens agradaria que ens encasellaren.
X: Hi ha molta burrera. Podem fer treballs més delicats i altres amb més salvatgisme. A La riuà, la lletra és molt apocalíptica.
P: Quina és l’opinió sobre el vostre referent, l’Ovidi Montllor?
D: Ovidi va ser un senyor poeta. Tot el que va interpretar em pareixen obres mestres. Cal dir que com a lletrista no em va paréixer gran cosa, però no és el seu tret més característic.
X: El que ens agradava d’ell és que no era un cantautor a l’ús, amb una manera de fer molt autèntica. En espanyol no hi ha ningú que se li parega. No puc definir-li tot el que va aportar.
D: Ovidi va ser un senyor poeta. Tot el que va interpretar em pareixen obres mestres. Cal dir que com a lletrista no em va paréixer gran cosa, però no és el seu tret més característic.
X: El que ens agradava d’ell és que no era un cantautor a l’ús, amb una manera de fer molt autèntica. En espanyol no hi ha ningú que se li parega. No puc definir-li tot el que va aportar.
P: Interpreten d’una manera atípica la seua valenciania…X: Som prou iconoclastes.
D: És una manera de veure 'Moixama'. La política no apareix explícitament al nostres discos, però hi és.
X: Parlem del nostre entorn i busquem també l’essència valenciana.
D: És una manera de veure 'Moixama'. La política no apareix explícitament al nostres discos, però hi és.
X: Parlem del nostre entorn i busquem també l’essència valenciana.
Entrevista publicada per Mónica López a L'Informatiu.
Podeu seguir llegint la resta ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada