dimecres, 20 d’abril de 2011

Qui són aquests dels Ovidi Twins?

Conten que durant la guerra civil espanyola, el comité de treballadors de Jesús Pobre va decidir canviar-li el nom al poble. Com que es troba a les faldes del Montgó, muntanya mítica valenciana, el nom que escolliren fou el de Montgòlia. Tres anys després del seu disc de debut A Kabotaes, el duet de cantautors Ovidi Twins presenten el seu segon treball d’estudi: Montgòlia. Montgòlia és eixe poble que deixà de ser amb l’arribada de les tropes colpistes, i que segons els Ovidi Twins no desaparegué, sinó que s’amagà sota la muntanya màgica del Montgó. 
Així doncs, els Ovidi Twins ens proposen un nou viatge cap a les profunditats, a l’Hades mític, una catàbasi musical a la recerca dels tresors oblidats de l’imaginari col·lectiu oblidat. Amb el seu estil desacomplexat, ple de notes d’humor absurde, però carregat de pólvora, els Ovidi Twins continuen pouant en la via estilística que ells mateixos han creat des de les influències i els referents més diversos: des d'Atahualpa Yupanqui al pasdoble, del Dubstep a les polirrítmies, la rumba, les bandes sonores d’Asins Arbó o el grup alemany d’entreguerres Comedian Harmonists, sense oblidar el seu punt de partida, Ovidi Montllor. Les lletres continuen la línia de poètica de la quotidianitat. Qui si no podria cantar en el mateix disc al timonet, les ungles, el desig inconfessable de ser gallina, la malaltissa dèria de fer milers de fotos durant les vacances, o el socarrat de la paella? 
Montgòlia és disc i és llibre i és la revista Moixama alhora. Moixama és la revista mare del propi grup, que ve fent-se des del 1996 empentada pels seus dos components. D’aquesta manera, els Ovidi Twins tenen previst de convertir cada concert de l’any 2011 en una experiència wagnerianament total: concert musical, lectura de passatges elegits del llibre i presentació de la revista Moixama núm. 10 Especial Ovidi Twins. Així doncs, es preveu que aquesta retroalimentació meravellosa puga portar a bucles quàntics impredictibles: el que comença com una presentació de llibre pot acabar cantant-se, i un concert podria derivar en la lectura poètica de l’ISBN del llibre, o bé en un monòleg d’algun dels membres de la revista sobre l’origen de tot plegat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada